Fa quinze dies, el sistema de Rodalies a Catalunya va col·lapsar. La major xarxa de transport públic del país va evidenciar allò que tothom sabia: la deficiència d’una xarxa ferroviària en estat precari, producte d’anys de desinversió històrica per part de l’Estat espanyol.

Vies en mal estat, murs i vegetació descuidats, trens antics i informació inexistent. Un despropòsit deliberat que l’accident mortal de Gelida i el conjunt d’incidències dels últims dies han fet caure la careta de la realitat i de la vergonya. Una realitat que al Ripollès fa anys que patim.

No disposar d’una R3 fiable, decent i digna —en lloc d’una línia pròpia del segle XIX— fa que el Ripollès perdi opcions de competitivitat i no contribueix a l’arrelament de les persones. Si ens creiem el recentment aprovat Estatut dels Municipis Rurals i la nova Llei de Muntanya, ens cal una línia de tren desdoblada, eficient i segura. Cal recordar que l'R3 conté sis dels trenta punts crítics més importants localitzats a tota la xarxa ferroviària catalana.

Calia valentia per aconseguir la gestió directa i de proximitat de les línies de tren de Catalunya i la creació de l’empresa Rodalies de Catalunya, impulsada pel govern del president Pere Aragonès. L’acord per al traspàs inicial de les línies R1, R2 i R3, i les corresponents inversions i millores, és una gran oportunitat per a la nostra comarca per revertir la desinversió històrica i una execució pressupostària encara més pèssima: del 38% entre els anys 2015 i 2024. Un traspàs de l'R3 que ens cal prioritari i que la Generalitat gestioni amb la mateixa eficiència que la xarxa de FGC.

Malauradament, la sensació de comarca de tercera, pel que fa als serveis rebuts, té un altre exemple recent amb la caiguda de la xarxa de cobertura mòbil i de fibra òptica de fa pocs dies

Cal dir que, després de dècades de promeses d’inversió incomplertes, s’han començat a executar de forma extremadament tardana alguns desdoblaments de la via, a l’espera que aquesta millora arribi fins a Ripoll i Puigcerdà. Unes accions de millora que s’han de veure accelerades per les inversions pactades a la xarxa de Rodalies per part d’Esquerra Republicana de Catalunya, amb l’increment de 1.700 milions d’euros del Pla de Rodalies 2020-2030, dotat inicialment amb 6.346 milions d’euros.

Malauradament, la sensació de comarca de tercera, pel que fa als serveis rebuts, té un altre exemple recent amb la caiguda de la xarxa de cobertura mòbil i de fibra òptica de fa pocs dies. Una afectació greu que ha impactat especialment Sant Joan de les Abadesses i Ogassa, però que en altres moments també ha afectat Gombrèn, les Llosses o la Vall de Camprodon. Cal exigir un servei òptim i digne que permeti una bona comunicació, seguretat i l’exercici comercial adequat, així com el teletreball. En aquest sentit, ho vam fer des de Sant Joan, a instàncies del nostre grup, i demanarem la complicitat del govern de la Generalitat a la pròxima Taula d’Infraestructures i Mobilitat Comarcal.

Cal incidir també en els serveis sanitaris comarcals. L’acord de ple impulsat i aprovat per l’alcalde i l’equip de govern de Sant Joan de les Abadesses per pertànyer a l’ABS de Camprodon, en lloc de la de Ripoll, sabent que aquest fet acabarà provocant que l’Hospital d’Olot esdevingui el nou centre de referència de la vila, en detriment de l’Hospital de Campdevànol, genera moltes preguntes i moltes incerteses. Tot plegat, amb una greu afectació de l’estabilitat comarcal sota un suposat “sentiment garrotxí” fins ara desconegut. Quin transport públic es preveu? Es garantiran els serveis d’emergència? Per què no es pot lluitar per disposar de més professionals i més hores d’obertura? Per què no s’ha consultat la població? Per què s’ha pres un acord sense tenir la certesa que beneficiï els santjoanins i les santjoanines?

Aquesta decisió pot comportar el trencament d’un servei bàsic com el sanitari. Un servei comarcal que cal reforçar, defensar i debatre per millorar, i no pas prendre decisions que el poden debilitar.

Creure en la comarca vol dir creure en els seus serveis. Tenir-los tots i que siguin funcionals és el que evitarà que ens condueixin cap a una comarca de tercera. Però si internament uns i altres trossegen els serveis i no s’apel·la a una veritable solidaritat comarcal, el Ripollès, com els trens, descarrilarà.