Els mandats municipals s’han de cenyir a dos marcs, un de territorial/comarcal i l’altre, temporal, de quatre anys. Oblidar-ho porta a una mala gestió al marge del temps i de l’espai. Ripoll i el Ripollès no han d’oblidar el seu poc pes demogràfic. La màxima històrica de B. Franklin, “Si no anem junts ens penjaran per separat”, interpel·la la col·laboració comarcal. Històricament, aquesta col·laboració ha aconseguit objectius remarcables com, entre altres, la ruta del ferro i del carbó i el tren dels gladiols (un viatge a París reivindicant el transpirinenc). Els ajuntaments i la societat civil organitzada ho van fer possible. El marc temporal té dos períodes: els dos primers anys, que serveixen per preparar, gestionar i reclamar projectes necessaris per al poble, i els dos darrers, per fer realitat les inversions assolides gràcies a l’alcalde.

A l’Ajuntament de Ripoll la col·laboració no existeix, ni en l'àmbit comarcal ni amb els altres grups municipals; la crispació és la norma dins el consistori. Pocs ajuntaments han vist que l’oposició en bloc abandoni el plenari davant l’actitud dictatorial de Sílvia Orriols, la batllessa. En aquests dos anys, una bona part dels regidors de l’oposició han dimitit davant dels seus insults i menyspreu. Respecte a la col·laboració comarcal, aquest és un apèndix de la mala maror a l’Ajuntament. Un exemple va ser l’amenaça d’abandonar la recollida col·lectiva de les escombraries en no aprovar-se la proposta d’Aliança Catalana. Ripoll s’està convertint en un poble antipàtic. La decisió de Sant Joan de les Abadesses de preferir anar, sanitàriament, amb Olot i no amb Ripoll n’és una conseqüència?

A l’Ajuntament de Ripoll la col·laboració no existeix, ni en l'àmbit comarcal ni amb els altres grups municipals; la crispació és la norma dins el consistori

La dedicació d’un alcalde fent reunions amb responsables autonòmics o estatals, tot reclamant, amb empatia i mà esquerra, inversions necessàries per al benestar dels ciutadans és fonamental. La dedicació de la batllessa de Ripoll als afers de la vila és mínima: el seu temps el dedica a la promoció d’Aliança Catalana arreu del país; Ripoll queda en un racó. N'és un exemple el local d’Aliança Catalana inaugurat recentment a Barcelona, mentre que a Ripoll el centre cívic Eudald Graells està tancat fa més de dos anys. El seu equip de govern, al marge de la seva capacitat, algú el dirigeix i coordina? Problemes importants de seguretat i mobilitat estan encallats.

Ripoll ha perdut dos anys tant en l’àmbit territorial com en el temporal; ha prevalgut un cert messianisme a base dels sermons de la batllessa que ningú sap cap a on porten. També s’ha caracteritzat per l’agressivitat i l’odi envers col·lectius ciutadans que no són del seu grat. La imatge és d’una societat tancada, similar a un convent de clausura, on és perillós no obeir l’abat o l’abadessa.

Els propers dos anys són una oportunitat, també per a la societat civil ripollesa, per reaccionar i tornar a recuperar el prestigi de Ripoll com una vila acollidora, oberta i democràtica que pot expressar-se i manifestar-se lliurement per vestir un futur de prosperitat.