L'octubre del 2017, els polítics que dirigien la independència per la branca institucional, després del lloc al qual vam aconseguir arribar amb el pols amb l'Estat, com ja sabem, es van fer endarrere. Segurament van pensar que amb això aconseguirien prou millores per Catalunya i una bona negociació, i que ens podríem estalviar el que potser no es deia gaire, però que des de l'Assemblea tampoc amagàvem, i és que els primers mesos d'independència podrien ser durs pel que fa al finançament i a algunes mancances d'estructures o funcionament d'estat.

Però justament ara hem d'aprendre que tot i que “ens haguem portat bé” i haguem votat el govern del 155 i tinguem a la Generalitat els vassalls del govern de Madrid, les coses no van millor. El país està infrafinançat, les estructures no funcionen, la mobilitat és un caos i molts altres serveis també s'aguanten en pinces. Aleshores, potser valia la pena pagar el peatge de les dificultats que ens poguéssim trobar amb la independència, no?

Sempre seguirem sent una colònia que intenten empobrir, un lloc d'on treuen recursos per fer créixer el seu país mentre que la gent que vivim al territori ocupat convivim amb la manca de finançament constant

Finalment, crec que hem de veure que tant si ens dirigeix “el govern més progressista de la història” com la dreta més rància, els catalans sempre serem els catalans. Sempre seguirem sent una colònia que intenten empobrir, un lloc d'on treuen recursos per fer créixer el seu país mentre que la gent que vivim al territori ocupat convivim amb la manca de finançament constant. Per això és important anar a la manifestació que convoca l'Assemblea dissabte a Barcelona, perquè hem d'entendre que la independència és la solució per a tantes coses que recordem sempre (com la supervivència de la nostra llengua i la nostra cultura), però també per al nostre funcionament i progrés com a societat.

Ah, un apunt final. Tampoc no té cap mena de sentit celebrar un nou acord fiscal que ni tan sols equipara mínimament l'augment del dèficit fiscal que tenim. Alegrar-nos perquè ens robin una mica menys entra dins la mentalitat colonialista que volen que tinguem.