“La imaginació és la finestra que espia allò que vindrà“

Sempre ha estat l'estació nova del tren, la transpirinenca, però no ha servit mai per a aquest fet. És un casalot alt i gros que fa patxoca. Elegant, aïllat, amb façanes de motllures historiades que tenen presència, serenor i subtilesa. Ara bé, ningú acaba de saber quina realitat li té encomanada el futur.

Assegut arran de riu i frec a frec d'un passeig agradable, quan el temps li doni un nou ús, no estaria gens bé que es tornés un lloc sorollós enfarfegat de cotxes, tràfecs i bullicis. Tothom ho diu i ho sap. Hauria de continuar essent un racó tranquil on començar, per exemple, a barrinar altres maneres de viure. Un lloc de creativitat tangible, un indret per desenvolupar espais, temps, recerques i mons nous.

Tal vegada, posats a imaginar, podria ser un refugi on planejar afers sorprenents fora mida. Una seu d'idees esclatants, d'investigacions clarividents, d'estudis crítics superiors, de ciències psíquiques avançades, d'enginys multifuncionals, de ressonàncies inspirades, d'energies transmutadores. Espais per copsar impactes desconeguts i transformadors, i per atreure coneixements físics extraordinaris. Un paradís de medecina ondulatòria còsmica on preparar un salt evolutiu. Una llumenera sistemàtica i punyent enmig de la foscor.

Espais per copsar impactes desconeguts i transformadors, i per atreure coneixements físics extraordinaris

A hores d'ara en aquest món feliç que tenim suposarem que la humanitat, per fi i per sort, va avançant cap a la consolidació de la dignitat, la compassió, la bondat de cor i els valors humans, i fa temps que podem veure com s'escampen arreu centres d'investigació i desenvolupament humà. Donarem per fet, també, que a l'estació nova hi ha sales i àmbits que servirien per crear silencis, per escoltar vibracions i per gaudir de colors especials. I tot plegat ajudaria a resoldre dubtes sistemàtics que la humanitat té, i per esplaiar-nos en solucions personals. Com si ben bé fos un temple de Delfos modern. Com si aquest indret fos adequat, després de protocols i procediments escaients, a tornar-se més propici i donar resposta a parts delicades de la vida. Un lloc, en resum, d'investigació i cura.

Però, per fer-hi front hi hauria d'haver, si més no, un entorn col·lectiu que capti unes longituds d'ona específiques. Una zona prou espaiada que sàpiga ressonar amb vibracions ordenades i harmòniques, que les pugui concentrar, elaborar i fer servir de manera equilibrada. Una superfície social ampla on fructifiqui la pau responsable, les bones pràctiques ambientals i el bon fer general. Llavors, podrem pensar que dins l'edifici es produirà, de manera permanent, una gran transmutació energètica i tindrem la qüestió força enllestida i adreçada a resoldre un grapat de desficacis, dubtes i mancances que ens destorben més del compte.

Tanmateix, si pel que fos la jugada avantguardista no sortís prou bé o per ventura s'endarrerís uns quants anys, sempre podríem designar l'edifici a assumptes més terrers, com ara un Centre d'Estadístic de dades comarcals per aconseguir trobar feina tothora; o un Arxiu Sonor de la memòria oral dels ancestres per tal de no perdre el camí del passat i el futur; o un Alberg per a totes les edats perquè la confiança i comunicació ens quedi assegurada entre tots. I fins i tot podríem arribar a tenir un Assaig de Parlament amb temes seleccionats d'antuvi, per aprendre a escoltar-nos, parlar i avançar de manera ecològica i civilitzada.

I si ens fixem en aquestes darreres propostes, un cop ben barrejades i amanides, tampoc no haurien d'anar a rebotir gaire més lluny del que hem escrit a suara de manera volàtil i esparsa. Que ens alimenti, doncs, la inventiva i l'enginy. Ah, i com diu un amic conegut, si encara volem semblar més pràctics i entenimentats sempre el podrem dedicar a Museu del tren, o a provar de festejar-lo amb alguna Universitat de prestigi o una Fundació reconeguda. I creguin vostès que per més aturada que tinguem la qüestió que ens ocupa, si la ventada bufa forta, tot anirà cap a canvi de temps.