Al Ripollès som el 0,3% de la població de Catalunya. Però als pressupostos de la Generalitat només representem el 0,05%. S'hi inverteix sis vegades menys del que ens pertocaria (157 milions d'euros menys). I la dada encara empitjora si traiem els 4,5 milions d'euros destinats a la Vall de Núria i Vallter. Són partides importants, sí, però no responen al dia a dia de la comarca ni al benestar directe dels seus habitants.

Això, que pot semblar una ximpleria, té conseqüències ben reals. La línia R3 porta aturada des del 20 de gener. Quaranta-nou dies sense servei. I encara esperant que aquesta setmana torni a funcionar.

Carreteres sense manteniment. Perills que es repeteixen any rere any. De fet, potser el tram de Ribamala és més perillós per als usuaris que no pas el pont de la Rovira. Però han decidit fer primer aquell pont. Ves a saber per què. Potser perquè els del flux natural cap a la Garrotxa són més importants. O potser perquè, si els que hi passen són dels seus, la política es fa a la carta. Pels amiguets.

La nostra comarca també afronta altres reptes evidents. Una població cada vegada més envellida. Una demografia que, si la comparem amb fa cent anys, mostra una pèrdua clara d'habitants. Mentre altres territoris han crescut i avancen, nosaltres anem endarrere i ens anem fent petits.

La força del Ripollès no està en competir entre nosaltres. Està en sumar. Sumar iniciatives. Sumar talent

Però el Ripollès també arrossega una altra realitat. Durant molt de temps hem viscut amb rivalitats entre valls, entre pobles, entre maneres d'entendre el territori. Petites “guerres internes” que ens han fet caminar separats. I, per tant, ens han fet més petits. Cada vegada som més petits: al món, a Catalunya i també a casa nostra. Ens aïllem. Anem a la nostra. I cada vegada estem més enfadats els uns amb els altres.

Potser ha arribat el moment d'entendre una cosa molt simple: la força del Ripollès no està en competir entre nosaltres. Està en sumar. Sumar iniciatives. Sumar talent. Sumar complicitats entre municipis i entre persones.

Quan el Ripollès actua com una sola comarca, deixa de ser petit. Cadascú des del seu municipi, remant pel bé dels veïns i pel bé de la comarca.

Aquesta força també comença en els gestos quotidians. Comprar al comerç local. Apostar pels productes de proximitat. Donar suport als projectes del territori. Si no ho fem nosaltres, ningú ho farà per nosaltres.

El futur del Ripollès el decidirem nosaltres. I si som capaços d'anar junts, de sumar i de creure en el nostre territori, el Ripollès pot tornar a créixer. No només en habitants, sinó en orgull, en oportunitats i en futur.

Les pròximes eleccions municipals seran molt importants. I convé recordar, molt i molt bé, qui ha contribuït a fer el Ripollès petit. I qui vol contribuir a fer-lo gran