Aquesta setmana he tingut l'oportunitat d'assistir al Fòrum Vives de Política Lingüística Universitària, una trobada que ha servit per reflexionar sobre el moment delicat que viu el català en el context universitari. El català recula i ho fa també el seu ús en la recerca que es porta a terme tant en l'àmbit de les humanitats com en el de les ciències. 

Me n'emporto moltes reflexions. Un dels debats més interessats és el de la llengua de publicació científica. Fer carrera acadèmica avui en dia està molt condicionat per indicadors d'impacte, rànquings i criteris d'avaluació que prioritzen la publicació en anglès. Si no es publica en anglès, en molts casos, simplement no s'existeix en el sistema. Evidentment, l'anglès s'ha convertit en llengua de comunicació científica global, però es tracta d'una lògica que s'aplica de manera indiscriminada.

Quin sentit té analitzar qüestions arrelades al nostre context en una llengua que no és la de la comunitat a qui s'adrecen els resultats? Moltes vegades he sentit que fer recerca sobre llengua i literatura en català era fer recerca de segona i no pel tema sinó pel fet que, estant escrita en català, el sistema no dona importància a aquesta recerca com a tal.

La recerca que serveixi per entendre i transformar la realitat més propera també ha de poder tenir el seu espai

És una situació enormement injusta. Les persones que escrivim en català, a vegades, no només hem de justificar la tria de la llengua, sinó que sovint veiem penalitzada la nostra trajectòria. En canvi, publicar en anglès, encara que sigui sobre realitats locals, es percep com una opció desitjable en contextos acadèmics. L'anglès és imprescindible per a la projecció internacional, però el català és imprescindible per a la transferència de coneixement arrelat al territori. No només cal fer recerca per tenir una bona posició acadèmica sinó, al capdavall, cal fer una recerca que serveixi per entendre i transformar la realitat que tenim més a prop. 

Els investigadors acaben triant temes i enfocaments teòrics que encaixin millor en circuits internacionals, deixant de banda qüestions locals que poden ser menys atractives per a revistes indexades però molt més rellevants per a l'entorn proper. Així, per desgràcia, no només canvia la llengua de la recerca, sinó també el contingut. En definitiva, la recerca que serveixi per entendre i transformar la realitat més propera també ha de poder tenir el seu espai. 

El fòrum va apuntar altres dimensions del problema: la necessitat de revisar les estratègies lingüístiques de les universitats, d'actuar sobre les actituds i usos de la llengua i de reforçar la responsabilitat institucional.

En poques paraules, el sistema que emfatitza la importància de la diversitat lingüística alhora la penalitza. Hi ha molta feina per fer.