He fet un recompte entre els grups de WhatsApp que tinc amb diferents amics d'infància, per saber quanta gent que va néixer a Ripoll encara hi viu o hi treballa. Els quatre grups que he repassat sumen 32 persones, totes nascudes a finals dels 80 a Ripoll. D'aquestes 32, només tres viuen i treballen ara mateix a Ripoll; una no hi viu, però hi treballa, i deu hi viuen, però no hi treballen. Els 18 restants, més de la meitat, ara mateix ni viuen ni treballen aquí, i el seu retorn a les arrels es limita a la possibilitat (i voluntat) de caps de setmana i festius.

Certament, aquesta investigació d'estar per casa pot no coincidir amb els càlculs que pugui fer cadascú, però les dades oficials diuen que entre el 2011 i el 2024, Ripoll ha perdut un 25% dels habitants que tenien entre 25 i 34 anys. Incomprensiblement, aquesta sagnia constant de talent jove no és la clau de volta de cap estratègia per capgirar-la. Una estratègia política, econòmica i social perquè aquells qui vulguin quedar-se o tornar a Ripoll tinguin l'opció de fer-ho.

No podem continuar perdent a joves ripollesos assumint que “és el que hi ha”. Almenys cal intentar-ho

A banda d'aquells que han marxat, hi ha la generació ‘cremarrodes', aquella que es queda o ha tornat a Ripoll, però necessita vehicle per anar a la feina a comarques veïnes. Això implica costos com la despesa d'un vehicle (la freqüència i fiabilitat del transport públic no ajuda) que suposen de facto que molts ripollesos tinguin una nòmina més curta perquè anar a treballar els surt més car que als seus companys (majoritàriament osonencs i garrotxins). Un menor poder adquisitiu que acaba repercutint en els diners que es poden gastar, i això té una relació directa en l'oferta comercial i de restauració que podem tenir.

N'hi ha prou amb veure les ofertes de feina a portals de la comarca com el de la UIER o Ripollès Desenvolupament per veure que es busca gent per a llocs en general poc qualificats i mal pagats. Tenim un model econòmic que expulsa a jovent format perquè no tenim empreses que els puguin acollir i tampoc hi ha una oferta d'habitatge atractiu i assequible perquè gent formada esculli Ripoll per al seu projecte vital. L'economia demana mà d'obra barata i la conseqüència és que arriben perfils de població que hi encaixen. El model social és fruit del model econòmic i assenyalar els que venen i exonerar els que provoquen això és fer-se trampes al solitari.

No crec que canviar la dinàmica sigui gens fàcil, però almenys això hauria de preocupar als actors polítics. No podem continuar perdent joves ripollesos assumint que “és el que hi ha”. Almenys cal intentar-ho. Ara mateix, a la comarca més que jugar a la promoció econòmica, estem intentant evitar el descens mentre en altres llocs, com el Berguedà i el Solsonès, tenen projectes potents i aprofiten la bonança econòmica per tirar-los endavant. La setmana passada, per exemple, el centre de recerca IRTA escollia la Seu d'Urgell per la seva seu al Pirineu. A Ripoll, ni rastre. Deu ser el preu a pagar per tenir una alcaldessa famosa, encara que els seus vídeos virals no siguin, precisament, un esquer per a gent qualificada.