Segurament intuïu que en aquest article us parlaré de totes les vagues i protestes que hi ha al país, i de com amb la independència es podrien solucionar totes. No aneu pas errats del tot, però tal com dic al títol, aquests dies no veig que es parli precisament de qui no fa vaga, i crec que és absolutament rellevant fixar-s'hi.

Tanmateix, tal com fan els articles pescaclics, ho deixo pel final. De moment, deixeu-me fer la falca. Sembla oportunisme, però és la realitat: tant la nostra sanitat com l'educació com els serveis socials (els pilars d'una societat del benestar) necessiten un finançament superior al que tenen actualment i queda clar que amb la independència el podríem tenir, per això amb l'Assemblea som a totes les manifestacions recordant quin és el problema de fons. Perquè, què és millor: pal·liem el símptoma o curem la malaltia?

Cada cop més sectors socials bàsics infrafinançats i protestant als carrers, però amb la policia cada cop més ben pagada...

Ja sabem que amb la independència i un finançament d'acord amb els ingressos que genera Catalunya, aquests serveis podrien funcionar com cal, però mentrestant igualment la Generalitat té un pressupost elevat que pot destinar a unes coses o a altres. Sí, és insuficient, però amb el poc que tenim, fixem-nos que sí que estem finançant bé.

Perquè aquesta és la qüestió que més m'espanta. Quin és el col·lectiu públic que no està protestant? Els Mossos. I és que resulta que mentre no es redueix la burocràcia pels pagesos, els educadors i treballadors socials tenen cada cop més tensió amb els sous més baixos del sector, les escoles no poden atendre bé els nostres infants perquè estan infrafinançades i la sanitat fa aigües per tot arreu, el govern socialista ha augmentat el sou dels Mossos i els ha reduït la càrrega horària.

Estic en contra que un col·lectiu públic millori les seves condicions laborals? No, no em malinterpreteu, no em sembla malament aquesta decisió, però sí que dic que m'espanta veure per quines coses, amb independència o sense, sí que hi ha pressupost. Cada cop més sectors socials bàsics infrafinançats i protestant als carrers, però amb la policia cada cop més ben pagada... Sospitós. No en sento parlar i m'espanta que sigui així i que no ens hi fixem. Aquest no és el tipus d'estat (o d'autonomia, si voleu) que ens cal.