A principis de març, com va explicar aquest setmanari, vam celebrar l'assemblea anual de socis d'Òmnium Ripollès. Volem implantar el costum de fer-les itinerants, i tocava a Sant Joan. És un moment especial per a nosaltres: retre comptes de la feina que hem fet, passar comptes econòmics i explicar quines son les nostres intencions per a l'exercici següent, a més de renovar la junta quan toca. I enguany, a més de tot això, vam decidir que era el millor moment per retre homenatge als socis més antics que tenim a la comarca, els que porten més de 50 anys a l'entitat. Ja ho vam fer anys enrere, quan tot just s'acabava de constituir Òmnium Ripollès, en un acte entranyable al Casal Camprodoní que va presidir l'enyorada Muriel Casals. Fa més d'una dècada d'això, alguns d'aquells socis ens han deixat i altres han assolit la veterania del mig segle. 

Voldria que en llegíssiu novament els noms. Aquell dia hi eren en Francesc Descamps, de Sant Joan, en Jordi Romans i la Maria Collboni, de Camprodon, l'Antoni Bertran, de Campdevànol, i la Maria Carme Llagostera, en Pere Jordi Piella i l'Eudald Maideu, de Ripoll. Feia pocs dies que havia mort un altre soci santjoaní dels que teníem a la llista, en Lluís Miquel. Són gent que consta com a socis des de la dècada dels 70, alguns de tan lluny com l'any 1971, encara en plena dictadura.

Llengua, cultura i país, els mateixos tres principis que ara, però més difícils de defensar en circumstàncies adverses

Fer-se d'Òmnium Cultural en aquell moment era tota una declaració de principis davant de l'opressió que patia Catalunya. Llengua, cultura i país, els mateixos tres principis que ara, però més difícils de defensar en circumstàncies adverses. Òmnium tenia poc més d'una dècada i ja sabia què era la repressió franquista: l'any 1963 l'entitat havia estat clausurada i la seva seu, escorcollada per la policia del règim.

Va ser gràcies a gent com aquests socis que Òmnium es va aixecar, va persistir i va continuar treballant. Som aquí perquè ells hi van ser. Els que vam posar en marxa la territorial d'Òmnium al Ripollès, amb l'Amadeu Rosell al capdavant, ens els vam trobar entre els 90 i escaig socis que hi havia l'any 2010. Han seguit i ens han acompanyat fins ara, quan podem dir que tenim el goig de comptar amb més de 800 socis a la comarca. 

Un pin amb què se'ls obsequia aquí i arreu de Catalunya quan es fan actes d'aquesta mena és un símbol molt humil però carregat d'estima per aquests homes i dones que ens ajuden a tirar endavant i ens donen exemple per continuar en la lluita per la llengua, la cultura i el país.

Amb aquest esperit ens retrobarem també per Sant Jordi. La vigília, a la biblioteca Lambert Mata en companyia dels autors del Ripollès que han publicat narrativa o poesia durant el darrer any, el Tastet d'Autors Km 0, que ja és una tradició. I el mateix dia, a la parada que tindrem a Ripoll, amb els llibres premiats a la Nit de les Lletres Catalanes celebrada també el mes de març. Que tingueu, anticipadament, bona diada de Sant Jordi.