La mort d'Eliseu Soler, el passat dia 5, deixa un buit al poble i convida a fer memòria d'una trajectòria marcada per l'esforç, la constància i el compromís amb el bé comú. La seva figura queda estretament lligada a la recuperació del Camí Ral, una de les iniciatives més significatives pel que fa a la preservació del patrimoni local de les darreres dècades.

L'any 2001, l'Ajuntament i el Patronat de Cultura li van encomanar la tasca de recuperar el traçat del camí històric que uneix Campdevànol amb Gombrèn. Es tractava d'un projecte ambiciós: el camí es trobava en gran part perdut i la seva recuperació exigia molt més que una simple actuació sobre el terreny. Calia paciència, coneixement i, sobretot, una profunda estima pel territori. Eliseu Soler va assumir aquest repte amb determinació. Durant anys, amb una dedicació sostinguda i sovint silenciosa, va treballar per restituir aquest element essencial de la memòria col·lectiva. El resultat és avui ben visible: la major part del recorregut ha estat recuperat i posat novament a disposició del poble.

La seva tasca no es va limitar a l'esforç físic. Soler va saber combinar el treball de camp amb la gestió institucional, mantenint el diàleg amb les diferents administracions implicades i informant puntualment els òrgans corresponents. Aquesta capacitat de sumar esforços, des de la independència i el sentit de la responsabilitat, el va convertir en tot un referent de compromís cívic. Per damunt de discrepàncies puntuals, sempre va prioritzar l'interès general.

Aquesta capacitat de sumar esforços, des de la independència i el sentit de la responsabilitat, el va convertir en tot un referent de compromís cívic

Tanmateix, el seu recorregut no va estar exempt de dificultats. En una etapa posterior, coincidint amb un canvi en la gestió del projecte, es van produir tensions que van acabar derivant en la seva renúncia. Allò que hauria pogut resoldre's des del respecte i el diàleg es va veure truncat per formes i actituds que ell mateix va denunciar. Aquell episodi, lluny d'esborrar la seva aportació, posa encara més en relleu la seva integritat personal.

Malgrat tot, el llegat d'Eliseu Soler perdura. El Camí Ral és avui un testimoni tangible de la seva feina, però la seva aportació va més enllà de l'obra física i tangible. Representa una manera d'entendre el servei al poble: discreta, constant i desinteressada. En temps sovint marcats per la immediatesa, la seva figura recorda el valor de la perseverança i del compromís a llarg termini.

El record d'Eliseu Soler ha d'anar acompanyat d'un reconeixement sincer. Campdevànol té en ell un exemple de dignitat i entrega que mereix ser preservat en la memòria col·lectiva. Perquè els pobles que saben reconèixer aquells que han treballat pel seu futur són també els que millor saben construir-lo.