Sant Joan de les Abadesses necessita inversions, serveis de qualitat i una institució municipal amb capacitat de resposta. Però tot això només és possible amb una gestió econòmica responsable.

Les dades de tancament del 2025 són preocupants. Els comptes municipals s’han tancat amb un dèficit de més de 800.000 euros. Dit clarament: l’equip de govern ha gastat més del que tenia. A més, s’ha superat la despesa permesa en 670.000 euros, una dada que evidencia una manca de control pressupostari. Els pressupostos no són una simple declaració d’intencions: han de servir per ordenar prioritats i marcar límits.

El tercer element és el deute. A 31 de desembre de 2025, el consistori acumulava aproximadament 5,3 milions d’euros d’endeutament, amb una ràtio superior al 95%. Això vol dir que el volum de deute equival gairebé a tots els ingressos ordinaris d’un any sencer. No és una dada menor: és una càrrega que pot condicionar el present immediat i el futur del municipi.

Endeutar-se no és sempre negatiu. Un ajuntament pot recórrer al crèdit per finançar inversions importants i retornar-les de manera ordenada al llarg dels anys. Però això només és raonable si el deute està ben planificat, és assumible i no posa en risc els serveis ordinaris.

Per això, el problema no és només quant devem avui, sinó la tendència. Si el deute baixa, vol dir que s’amortitza més del que es contracta de nou. Si augmenta, vol dir que l’equip de govern formalitza més deute nou del que retorna. I això és el que realment preocupa: no només el volum actual, sinó que la motxilla es faci cada vegada més grossa.

Quan el deute creix, també creixen les obligacions futures. Els pressupostos dels propers anys començaran amb una part dels ingressos ja compromesa a pagar quotes i interessos. Abans de decidir noves inversions, reforçar serveis o atendre noves necessitats, el municipi ja tindrà menys marge de maniobra.

No és rigorós presentar una actuació destacant només la subvenció, sense explicar quina part acabarà pagant

Davant d’aquestes xifres, l’equip de govern ha intentat justificar la situació afirmant que falten cobrar subvencions. Però aquest argument no pot servir per minimitzar el problema. Fins que aquests imports no estiguin efectivament ingressats, o com a mínim acreditats amb garanties suficients, no es poden presentar com si ja haguessin reduït el deute. I, fins ara, no hem vist cap certificat ni documentació prou clara que concreti quins imports es cobraran, quan es cobraran i quin impacte real tindran sobre l’endeutament.

També cal explicar millor el cost real dels projectes. Moltes inversions tenen una part subvencionada, però també una part que ha d’assumir el municipi. I aquesta part sovint es finança amb recursos propis o amb préstecs. Per tant, no és rigorós presentar una actuació destacant només la subvenció, sense explicar quina part acabarà pagant Sant Joan i durant quants anys.

Aquesta gestió té conseqüències concretes. En seguretat, amb l’eliminació del cos de policia local al juliol i la promesa d’un cos de vigilants municipals al gener que encara no ha arribat. En neteja i manteniment, quan es retarda la cobertura de personal de la brigada i això es nota als carrers, a les papereres i als espais públics. I en serveis a les famílies, quan es limiten grups de la llar d’infants per no reforçar estructuralment el servei.

La gestió econòmica no és una qüestió llunyana ni tècnica. Té efectes directes sobre la qualitat dels serveis i sobre la vida quotidiana dels veïns i veïnes.

Governar no és només fer coses visibles durant un mandat. És deixar una institució amb capacitat per continuar servint el poble en els anys que vindran. Sant Joan necessita inversions, sí, però també necessita rigor, transparència i prudència. No podem avançar hipotecant el futur.