La comarca del Ripollès és la segona comarca de Catalunya amb més pluviometria. Sols la comarca de l’Alta Ribagorça ens avança en aquest rànquing, i som seguits per les comarques del Berguedà, Aran i Garrotxa.

Aquesta situació atmosfèrica (“una gibrelleta del món”), amb el desnivell de les muntanyes i una tradició històrica molt determinada (la implantació monàstica), va fer que al Ripollès comptem amb un ampli patrimoni d’infraestructures lligades a l’aigua.

Alguns recomptes recents ens indiquen que tenim aproximadament una seixantena de centrals hidroelèctriques, amb les seves corresponents rescloses, canals i instal·lacions generadores. I podríem afegir-hi els molts molins fariners, tan freqüents als nostres rius i rieres, moltes vegades en procés de destrucció. Aquest patrimoni hidràulic té un gran valor i una gran importància. És un patrimoni natural, ecològic, històric, social i econòmic.

Les notícies dels primers canals ens apareixen a Ripoll en el segle X, al començament de l’alta edat mitjana, amb la menció de tres aquaductu-um, un terme inequívoc que designa una estructura elevada, un pont, per canalitzar l’aigua i travessar una depressió del terreny. Estem en el que s’ha denominat primera revolució industrial medieval.

La nombrosa infraestructura hidràulica que s’anà construint al llarg dels darrers onze segles ha tingut una molt variada funció: Des de la simple funció de regar camps i horts, fins a moure tota mena d’enginys (molins fariners, molins bataners, molins paperers, martinets, tornalls de barrinar, trompes d’aire, embarrats de fàbriques tèxtils,...) i, darrerament, per producció d’energia elèctrica, en una quantitat notable, on som un territori autosuficient.

El Ripollès compta amb un patrimoni lligat a l’aigua del que caldria fer-nos nostra i útil en el desenvolupament econòmic de la comarca

En el salt qualitatiu que va haver-hi en la industrialització de Catalunya amb la introducció de l’energia elèctrica, el Ripollès va tenir un paper pioner que moltes vegades és negligit i és oblidat, fent molta publicitat dels grans salts del Pirineu de Lleida.

Al Ripollès es construïren (1901-1909) les dues primeres grans centrals hidroelèctriques (Daió, a Queralbs, i Brutau, a Setcases-Vilallonga de Ter) que possibilitaven el subministrament a llarga distància, a més de 50 i 60 quilòmetres del lloc de generació (plana d’Osona i Garrotxa).

A Ripoll, l’agost de 1892 es va instal·lar un dels cinc primers enllumenats públic de Catalunya, essent el primer lloc d'Espanya que va donar llum elèctrica a tot un nucli urbà complet.

Encara avui una empresa ben reconeguda com Estabanell Energia, que té els seus orígens a l’empresa tèxtil camprodonina Estabanell, i Pahissa, que ofereix servei energètic a 27 municipis d’Osona, Ripollès i Vallès Oriental, té alguns dels principals centres de generació hidroelèctrica al Ripollès.

Aquesta situació històrica ha conformat d’alguna manera la idiosincràsia de la comarca del Ripollès. El salt qualitatiu del pas de la manufactura del ferro (la tradició fargaire) a la de l’electromecànica (Talleres Casals i Soler&Palau) no és pas fruit de la casualitat, sinó d’aquesta immersió tècnica.

Aquest patrimoni industrial, d'un gran valor, ha patit darrerament alguns embats que sols podem atribuir a una incultura històrica i de visions tecnocràtiques curtes de mires panoràmiques. El tancament de la Séquia Molinar o de Santa Maria o el rebaix de la resclosa i inutilització del canal del pla de la Magdalena, a Ripoll, entren en aquest sac de despropòsits.

La Generalitat de Catalunya ha creat una empresa (L'Energètica) per recuperar i gestionar les centrals hidroelèctriques, quan finalitza el termini de la seva concessió a operadors privats. Des de l'estiu de 2024, L'Energètica va assumir la gestió de la seva primera central hidroelèctrica, la de Can Trinxet a Sant Quirze de Besora. És una bona mesura, ja que la gestió de l’Agència catalana de l’Aigua (ACA) té un balanç bastant descoratjador i molt criticable.

En tot cas, el Ripollès compta amb un patrimoni lligat a l’aigua del que caldria fer-nos nostra i útil en el desenvolupament econòmic de la comarca.