Les vagues docents que tanta preocupació estan causant a les famílies, però també a sectors econòmics, com el món de l'oci educatiu, amenaçat per la suspensió de les colònies escolars, poden acabar amb un acord aparentment satisfactori per a totes les parts en litigi, però que no atacarà les causes profundes del malestar docent. 

Per entendre-ho crec que cal analitzar què ha passat des del final de la dictadura franquista fins ara. L'any 1982, el sistema educatiu del franquisme estava tan caducat i obsolet com el mateix règim dictatorial. Per això, el nou règim polític, i en particular el PSOE, que va guanyar les eleccions espanyoles d'octubre de 1982, va voler democratitzar les estructures educatives amb la Ley Orgánica reguladora del Derecho a la Educación (LODE).

Sentint-se empoderats per les lleis que han anat traient l'autoritat dels docents, en qüestionen l'autoritat, la d'unes persones que han fet i s'han pagat una carrera universitària

La voluntariosa democratització de la LODE va partir de la idea que la societat espanyola era prou adulta per exercir el dret democràtic de governar l'escola. Es va crear el concepte “comunitat educativa”, formada per pares, mares, ajuntaments, alumnat i docents, tots ells representats als consells escolar. S'havia produït un canvi copernicà en el sistema de gestió i govern dels centres educatius, on abans només manaven l'administració i els docents. Aquests darrers van perdre molt de poder i el seu paper ha anat minvat fins a perdre o negar-se-li una autoritat que havien tingut durant el franquisme, i també (i això s'oblida interessadament molt sovint) durant la República. 

Pot estar molt bé compartir amb la societat en conjunt i el govern el control de l'escola, mentre la societat es manté adulta, democràtica i conscient del valor de l'educació. Ara mateix vivim en una societat, alguns sectors de la qual no només són molt poc conscients del valor de la feina docent, sinó, que sentint-se empoderats per les lleis que han anat traient l'autoritat dels docents, en qüestionen l'autoritat, la d'unes persones que han fet i s'han pagat una carrera universitària. Em consta que hi ha professores vexades i increpades per parlar de canvi climàtic, per exemple, per pares de família, als quals ser membres de comunitat educativa, no els salva de ser uns complets ignorants. 

L'escola i el règim democràtic nascut l'any 1978 viu una crisi que recorda la del final franquisme. El malestar docent reflecteix una societat a la deriva, que només es pot recuperar si es reforça i es dona autoritat als docents i a la ciència universitària.