Xavier Anton i Bofill, in memoriam
Han passat els dies i la figura s’ageganta.
Modestament, ja que el vaig tractar bastant en els darrers anys, voldria deixar constància d’una part de la seva personalitat, la que em va deixar compartir i vaig gaudir.
Xavier Anton i Bofill (16 de febrer de 1928-5 de març de 2018) ha estat una personalitat multifacètica.
Uns, en les necrològiques, varen destacar el seu paper com atleta reconegut. Les dades són eloqüents. Va dominar l’atletisme de velocitat, tant en l’àmbit català i espanyol, a la dècada dels anys cinquanta. I com a atleta veterà va aconseguir un nivell molt més que notable: 58 títols espanyols, set d’europeus i, fins i tot, un de mundial. Fins fa poc anys, encara entrenava dos cops cada setmana.
Altres han fet esment als nombrosos llibres que va escriure, molts entre la novel·lística, la narrativa i els records i experiències personals de la seva vida a Ripoll, entre els quals podem esmentar “Fora del cercle” (2010), “La guerra dels innocents” (2002), “Flacs i miserables” (1999), “Memòries d’una estàtua tafanera” (1981) o “Ripoll, viure entre rius”; sense oblidar, però, una obra treballada i combativa, “100 anys de futbol a Ripoll” (2007), escrita en col·laboració amb Agustí Dalmau Font. Recordo l’especial indignació que li produïa que es digués que el Club de Futbol Ripoll es va crear el 1944, quan era evident que hi havia una llarga vida esportiva abans de la guerra civil.
Però jo voldria insistir en el seu vessant d’home públic i algunes característiques de la seva personalitat.
Xavier Anton i Bofill fou el primer alcalde de Ripoll de l’era democràtica. Quan es varen convocar les primeres eleccions municipals democràtiques pel dimarts 3 d’abril de 1979, la constitució espanyola de 1978 era ja vigent (en vigor des del 29 de desembre de 1978) i s’havien celebrat les segones eleccions a Corts democràtiques (dijous, 1 de març de 1979). Xavier Anton, aleshores regidor, va haver d’exercir d’alcalde donat que l’aleshores batlle, Miguel Viñas Bernadas, en Gaspanet, volia presentar-se a les eleccions per UCD.
I és que Xavier Anton fou un home polític, en el millor sentit de la paraula. Va formar part del grup inicial ripollès de Convergència Democràtica de Catalunya, el grup d’en Josep Maria Bordas i Pallarés, de Talleres Casals. Va fer de tresorer als inicis d’aquesta agrupació política, però comentava amb discreció que davant certes situacions poc clares, va allunyar-se.
Aquesta és una faceta de la seva personalitat que crec que cal destacar: l’honradesa, la pulcritud, l’esperit crític, la seva independència...
Per aquestes qualitats, la seva trajectòria professional fou un èxit. Era professor mercantil, fou comptable a diverses empreses, fundador d’una gestoria... Tenia la capacitat de sumar de memòria llargues files de números, cosa que m’admirava donada la meva incapacitat en aquest terreny.
Aquesta manera de ser i fer va presidir la seva activitat com a síndic municipal de greuges de Ripoll (2004-2009), que va deixar amb molta honestedat, acomiadant-se posant en dubte la necessitat del càrrec en localitats petites com Ripoll.
Algú va qualificar-lo (l’alcaldessa Teresa Jordà) de, “sobretot molt bon ripollès”.
Voldria relatar una anècdota que exemplifica la seva personalitat. Quan el 2004 vaig ser elegit president del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès vaig demanar-li si volia ser el tresorer de l’entitat. Malgrat que érem coneguts i res més, va acceptar sense massa precs.
L’anècdota és la següent: Els primers dies de 2017 va trucar-me per urgir-me que li donés les dades i la documentació per tancar l’exercici econòmic de l’entitat de 2016. “Serà el darrer que et podré fer”, va justificar-se. Al cap de pocs dies teníem ja preparats els documents. A les darreres reunions de la junta directiva del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès ja hi havia d’assistir amb l’aparell respiratori portàtil que necessitava.
Com podeu veure, una capacitat de compromís, d’exigència, una voluntat de servei...
Xavier Anton mereix el nostre record i més en aquest El Ripollès, del que fou actiu col·laborador, com en altres canals de Corisa Media Grup, com Televisió del Ripollès, i per això aquest in memoriam.
Modestament, ja que el vaig tractar bastant en els darrers anys, voldria deixar constància d’una part de la seva personalitat, la que em va deixar compartir i vaig gaudir.
Xavier Anton i Bofill (16 de febrer de 1928-5 de març de 2018) ha estat una personalitat multifacètica.
Uns, en les necrològiques, varen destacar el seu paper com atleta reconegut. Les dades són eloqüents. Va dominar l’atletisme de velocitat, tant en l’àmbit català i espanyol, a la dècada dels anys cinquanta. I com a atleta veterà va aconseguir un nivell molt més que notable: 58 títols espanyols, set d’europeus i, fins i tot, un de mundial. Fins fa poc anys, encara entrenava dos cops cada setmana.
Altres han fet esment als nombrosos llibres que va escriure, molts entre la novel·lística, la narrativa i els records i experiències personals de la seva vida a Ripoll, entre els quals podem esmentar “Fora del cercle” (2010), “La guerra dels innocents” (2002), “Flacs i miserables” (1999), “Memòries d’una estàtua tafanera” (1981) o “Ripoll, viure entre rius”; sense oblidar, però, una obra treballada i combativa, “100 anys de futbol a Ripoll” (2007), escrita en col·laboració amb Agustí Dalmau Font. Recordo l’especial indignació que li produïa que es digués que el Club de Futbol Ripoll es va crear el 1944, quan era evident que hi havia una llarga vida esportiva abans de la guerra civil.
Però jo voldria insistir en el seu vessant d’home públic i algunes característiques de la seva personalitat.
Xavier Anton i Bofill fou el primer alcalde de Ripoll de l’era democràtica. Quan es varen convocar les primeres eleccions municipals democràtiques pel dimarts 3 d’abril de 1979, la constitució espanyola de 1978 era ja vigent (en vigor des del 29 de desembre de 1978) i s’havien celebrat les segones eleccions a Corts democràtiques (dijous, 1 de març de 1979). Xavier Anton, aleshores regidor, va haver d’exercir d’alcalde donat que l’aleshores batlle, Miguel Viñas Bernadas, en Gaspanet, volia presentar-se a les eleccions per UCD.
I és que Xavier Anton fou un home polític, en el millor sentit de la paraula. Va formar part del grup inicial ripollès de Convergència Democràtica de Catalunya, el grup d’en Josep Maria Bordas i Pallarés, de Talleres Casals. Va fer de tresorer als inicis d’aquesta agrupació política, però comentava amb discreció que davant certes situacions poc clares, va allunyar-se.
Aquesta és una faceta de la seva personalitat que crec que cal destacar: l’honradesa, la pulcritud, l’esperit crític, la seva independència...
Per aquestes qualitats, la seva trajectòria professional fou un èxit. Era professor mercantil, fou comptable a diverses empreses, fundador d’una gestoria... Tenia la capacitat de sumar de memòria llargues files de números, cosa que m’admirava donada la meva incapacitat en aquest terreny.
Aquesta manera de ser i fer va presidir la seva activitat com a síndic municipal de greuges de Ripoll (2004-2009), que va deixar amb molta honestedat, acomiadant-se posant en dubte la necessitat del càrrec en localitats petites com Ripoll.
Algú va qualificar-lo (l’alcaldessa Teresa Jordà) de, “sobretot molt bon ripollès”.
Voldria relatar una anècdota que exemplifica la seva personalitat. Quan el 2004 vaig ser elegit president del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès vaig demanar-li si volia ser el tresorer de l’entitat. Malgrat que érem coneguts i res més, va acceptar sense massa precs.
L’anècdota és la següent: Els primers dies de 2017 va trucar-me per urgir-me que li donés les dades i la documentació per tancar l’exercici econòmic de l’entitat de 2016. “Serà el darrer que et podré fer”, va justificar-se. Al cap de pocs dies teníem ja preparats els documents. A les darreres reunions de la junta directiva del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès ja hi havia d’assistir amb l’aparell respiratori portàtil que necessitava.
Com podeu veure, una capacitat de compromís, d’exigència, una voluntat de servei...
Xavier Anton mereix el nostre record i més en aquest El Ripollès, del que fou actiu col·laborador, com en altres canals de Corisa Media Grup, com Televisió del Ripollès, i per això aquest in memoriam.