Pobles perduts del Ripollès

Recentment s’ha publicat Els pobles perduts del Pirineu català i aranès (Edicions Sidilà, La Bisbal d’Empordà, setembre 2018).

 

És el tercer d’una sèrie dedicada a una tema, que malgrat que el vivim dia a dia, no mereix gaire atenció i sembla de les coses inevitables que ens passen pel costat, sobre els que no parem excessiva atenció. 

 

La despoblació del territori de muntanya és i ha estat un del fenòmens més característics dels darrers decennis, des dels anys cinquanta del segle XX, amb alguns exemples d’anys anteriors, tots dins del segle passat.

 

La despoblació del territori de muntanya és un problema greu, al que fins ara, s’ha prestat poca o nul·la atenció

 

 

 

 

 

 

En el volum publicat recentment es tracta, d’entre altres, de dos exemples de la comarca del Ripollès: Viladonja i Aranyonet, dos nuclis dels actuals ajuntaments de Les Llosses i Gombrèn.

 

En el volum publicat el 2014, Els pobles oblidats. Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya, la mateixa editorial va explicitar la sort de tres altres indrets deshabitats del Ripollès, molt propers dos d’ells, Vidabona i Saltor; i Santa Margarida de Cabagès (Vidrànes), que geogràficament (no administrativament) és baix Ripollès.

 

Inicialment, el 2012, Edicions Sidilà va publicar el primer llibre de la sèrie Els pobles perduts. 30 indrets oblidats de Catalunya. L’èxit de venda va sorprendre l’editorial.

 

En aquests tres volums, als que potser els editors donaran continuïtat (hi ha material més que suficient), s’ha parlat de llocs on la vida ha mort. Els mateixos noms dels llocs ens son moltes vegades completament desconeguts. I per no fer una relació massa llarga, esmentaré sols els llocs tractats al tres llibres, més propers al Ripollès. Llegiu atentament els noms:

Perellós, al Roselló; Coma, al Conflent; i Santa Cecília de Cos, al Vallespir. A les comarques de Girona s’ha parlat de Briolf, Fitor, Els Metges, Molinàs, Querós, Requesens, Sant Cebrià dels Alls i Sant Marçal de Quarantella. Del gran despoblat de la Garrotxa: Bassegoda, Lliurona Monars, Ribelles, Sant Aniol d’Aguja i Talaixà. I de les veïnes comarques del Berguedà (Brocà i Peguera), del Lluçanès (Salcelles) i del Bages (Santa Eugènia de Relat i el Putxot). Finalment, per citar sols els llocs propers, els de la Cerdanya (Canals de Cerdanya i Callastre).

 

La despoblació del territori de muntanya és un problema greu, al que fins ara, s’ha prestat poca o nul·la atenció. 

 

El benestar general del país depèn, en part, de l’atenció i tractament del conjunt del territori, entès en tota la seva extensió geogràfica. 

 

Les poblacions, petites amb vida (poca o molta), no els despoblats, ajuden a crear i mantenir el país i el paisatge. Ajuden a mantenir el “jardí” territorial que és Catalunya, la diversitat, una de les nostres insígnies.

 

Les poblacions petites i diseminades mereixen protecció, i ara ja, donada la greu situació de despoblament de moltes parts del país, subvencions directes i que s’incentivi viure en ells, la seva colonització.

 

Avui viure en un poble petit i allunyat, no necessàriament hauria de dir tenir manca de serveis i de condicions adequades. I això caldria asseguar-ho, aquest és l’encàrrec de les administracions. 

 

Cal pagar (subvencionar) la permanència de la població sobre l’extens i variat territori català.

 

Ens juguem el futur i, més tard, ens serà més difícil revertir la situació. Els pobles perduts i petits feien i fan de salvaguarda i vigilants del territori.