La veu i el paper dels pobles petits

Editorial

Una vegada més hem de defensar la funció dels micropobles, dins el marc territorial de Catalunya, i també de la nostra comarca. Aquests són els que tenen menys de 500 habitants. Arreu del país són un terç dels 947 municipis total del territori català. A la comarca del Ripollès, són 12 els micropobles, del total de 19 municipis. Durant aquests dies, l’Associació de Micropobles de Catalunya, presidida durant molts anys per Mª Carme Freixa, alcaldessa de Vallfogona de Ripollès, vol que s’apliqui un estatut que reflecteix les necessitats, diria que drets, d’unes petites poblacions i pocs veïns que tenen molta responsabilitat en l’equilibri territorial, però que no queden compensats pels ajuts i línies de subvenció que tenen els més grans.

 

Aquests municipis, amb poca gent, solen tenir molt territori a mantenir i estan fent una funció social important, com és la de mantenir en activitat unes viles i poblacions que, degut a l’envelliment i falta de serveis, estan patint un despoblament important. Amb uns bons serveis, potser la gent no se’n aniria. Amb unes bones comunicacions i serveis, les distàncies no serien feixugues. Segurament, molts joves  també podrien tornar als pobles a viure i impulsar una nova activitat social, en uns llocs que per arrels s’estimen sempre. Tothom estima el poble on ha nascut.

 

Segurament invertir en pobles petits no surt a compte per a les administracions, però aquesta acció pot suposar uns beneficis socials de gran interès per construir un futur millor.

 

L’Associació de Micropobles de Catalunya treballa per activar el seu Estatut, on reclamen drets i deures. Cal que la seva veu es faci escoltar neta i clara. Pensem que si és un Estatut ben pensat i que sigui viable, cap administració s’hi podrà negar perquè mantenir els pobles petits amb vida, sempre és garantia de futur, que el país estarà ben endreçat en tots els seus conceptes i podrem mantenir la il·lusió i el lluïment de dir d’on som, que no hem oblidat els noms dels llocs on anàvem de petits i que ens varen ensenyar els nostres pares i avis, i continuarem mantenint tradicions, i tant de bo que hi puguin tornar a viure!