Editorial

‘Un poble sense escola, és un poble mort’. Amb aquesta afirmació difosa per deu alcaldes de les comarques de Girona i, fins i tot compartida per la direcció territorial del Govern, s’ha desencallat un procés per recuperar escoles tancades a petits pobles que antigament n’havien tingut de pròpia. Aquesta iniciativa va agafant força per diferents circumstancies basades en assolir un equilibri territorial al país.

Mantenir un escola en un municipi de poca població, per als pocs alumnes que hi pugui haver, és costós. Aquest ha estat l’argument esgrimit des de l’administració en els darrers anys, optant per concentrar els alumnes dels micropobles a les escoles de municipis més propers.

Al Ripollès, qui ha mostrat interès en recuperar l’escola ha estat Gombrèn, que considera que mantenir l’escola activa suposaria revitalitzar el municipi, amb possibilitats també de fer créixer la població. Tenir alumnes a l’escola del poble garanteix un arrelament, el coneixement del lloc on es viu i les activitats socioculturals que s’hi fan. La deriva a altres centres sempre suposa que l’activitat dels nens no estigui tant vinculada al seu entorn més pròxim.

Un factor positiu és la bona acollida que n’ha fet de la proposta el departament d’Educació, que estudiarà cas per cas. Afirmen que s’ha de poder garantir que hi hagi un nombre d’alumnes que permeti fer més d’un curs i que l’obertura d’una escola no comporti que se n’hagi de tancar una de propera.

L’altre repte és la inversió. Moltes de les antigues escoles han quedat obsoletes pels equipaments que hi ha actualment i caldrà plantejar-se una inversió considerable, però pensem que per l’educació mai és massa. Altres aspectes positius que pot comportar recuperar aquests equipaments és que es crearan noves places d’educadors i que les ràtios d’alumnes per aula podran ser reduïts, tal com actualment, degut a la pandèmia, s’està aplicant en moltes escoles. S’ha vist que la nova normalitat, també ha comportat un moviment poblacional de la ciutats cap a les zones rurals. Pensar en tenir unes bones escoles, tampoc anirà malament per oferir un servei tant prioritari com és l’educació.

És evident que per altres nivells d’estudis, els alumnes hauran de desplaçar-se, o també per fer activitats extraescolars, tot dependrà d’ajustar serveis de transport als horaris adequats, com ara es fa per anar a l’escola de pobles veïns.

La iniciativa és bona per no perdre identitat i arrelament en el poble on s’ha nascut. Ara cal que aquesta iniciativa no es quedi solament en un projecte. S’ha de valorar amb tots els ets i uts. Per cert, un reportatge del periòdic britànic ‘The Guardian’, exposa que els alumnes que s’han format a les escoles rurals, tenen un coeficient intel·lectual més elevat que els que han estudiat a centres urbans.