Raquel Serrat fa un any que va ser nomenada coordinadora nacional d’Unió de Pagesos. La ripollesa destaca en el seu balanç, entre altres, les crisis sanitàries i ramaderes. Pel que fa als reptes actuals, aquests impliquen vetllar pel nou marc de política agrària comuna i aconseguir un repartiment de pressupostos, el més just possible. Finalment, i no menys important, que el Departament acceleri les gestions acumulades per tal de complir amb el programa d’ajuts que estan endarrerits, segons apunten, per manca de personal.

Assegura que ha estat marcat per reptes complicats. Per una banda, es refereix a les diverses crisis sanitàries ramaderes així com a les afectacions en el món de l’agricultura, que tot plegat s’ha anat encavalcant: “La dermatosi, la pesta porcina, la influència aviar i en l’àmbit de sectors vegetals hem patit glaçades, inundacions, pedregades, els incendis a la Segarra... sempre passen coses i com a organització hi hem de ser”. També fa esment dels reptes estructurals, que són punts que estan sempre sobre la taula, “com el relleu generacional, l’especulació de la terra”.

De cara al present i futur més immediat destaca tres reptes claus: Les adversitats climàtiques i afectacions pels darrers temporals; la gestió d’animals cinegètics i treballar de cara el nou marc de treball europeu. En aquest sentit, per a Serrat, “s’ha de posar fil a l’agulla en la gestió forestal”. Pel que fa a la fauna, com per exemple el senglar, des de la direcció general de boscos s’han plantejat, exposa, una estratègia a llarg termini per a la gestió de la sobrepoblació sobretot del senglar, “però també s’ha d’acabar abordant altres espècies com el cabirol o cérvol”, amplia. Ha estat en el marc de la segona taula del senglar que ha tingut lloc aquesta setmana. Serrat exposa que no es tracta només dels danys, sinó també d’accidents de trànsit que acaba provocant. Posa d’exemple les dades d’accidents produïts per aquests animals cinegètics l’any passat que ascendeixen a més de 5.600, dels quals una quarantena van ser greus o molt greus “i segurament que n’hi ha molts que ni es denuncien”.

Pel que fa a les subvencions europees, en l'àmbit de pressupostos, remarca que cal treballar per defensar una política agrària comuna. El quinquenni actual s’acaba el 2027 i recorda que es planteja un canvi important en la gestió, on Europa donaria molta independència als estats en decidir què volen fer amb aquests diners. “Ens preocupa molt perquè primer es trenca molt amb la filosofia primera de la política agrària comuna, que era precisament fer una política ‘comuna’ per a tota la pagesia d’Europa i donant aquesta independència als estats a decidir triar què volen fer dels diners, se’ns gira una mica de competència entre estats i també dins del mateix estat”. Fet que li preocupa i remarca: “Treballarem perquè aquest repartiment de pressupostos sigui el més just possible”.

La setmana passada el responsable en relacions internacionals, en Joan Caball, es va desplaçar a Brussel·les, amb la confederació estatal, per tal de trobar-se amb els eurodiputats dels diferents grups per presentar les seves al·legacions a la proposta de la política agrària comuna. “Un primer pas”, exposa, el de presentar la seva veu malgrat i no tenir encara retorn. I recalca que “cal estar-hi a sobre”. 

El més urgent, ara, però, és segons Serrat que el Departament acceleri les gestions acumulades per tal de complir amb el programa d’ajuts que estan endarrerits, “segons apunten, per manca de personal, però nosaltres bé que quan tenim una inspecció o un requeriment no podem justificar-nos que ens falta personal per fer-ho, perquè llavors ens cau de seguida la sanció”.

A finals de febrer de l’any passat va ser proclamada coordinadora en el congrés celebrat a Mollerussa on es van escollir els nous membres de la permanent. Serrat és la primera dona que ocupa la màxima responsabilitat de l’organització, la qual durant els darrers vint-i-cinc anys havia estat encapçalada per Joan Caball.