Editorial

El Consell Comarcal del Ripollès ha presentat les línies de treball per a la comarca per als pròxims quatre anys. Unes línies que han de servir per gestionar el present, però sobretot per dibuixar el futur. L'estudi identifica reptes i oportunitats, però també posa sobre la taula una necessitat que fa temps que acompanya la comarca: continuar teixint sinergies per entendre el Ripollès com una unitat i no com un conjunt de municipis que avancen cadascun pel seu compte.

Aquest treball ha permès definir àmbits estratègics on cal actuar, com el futur de l'escorxador, però també planteja noves eines que podrien representar un pas endavant per a la comarca. Sobre el paper, les propostes semblen ben orientades i responen a algunes de les inquietuds que fa anys que s'arrosseguen.

Però la qüestió no és tant què diu el document com què se'n farà. Perquè més enllà dels diagnòstics, de les anàlisis DAFO i dels objectius a curt, mitjà i llarg termini, el que determinarà l'èxit del projecte serà la capacitat dels responsables polítics i institucionals per creure-se'l, fer-lo seu i convertir-lo en accions concretes.

La pregunta és inevitable. Quants estudis s'han presentat al Ripollès durant els darrers anys? Quants plans estratègics han identificat fortaleses, debilitats i oportunitats? I, sobretot, quants d'aquests han acabat transformant realment la comarca? Massa sovint els documents han acabat acumulant pols en un calaix mentre les necessitats continuaven esperant resposta.

El futur del Ripollès no dependrà d'un nou informe ni d'una nova presentació institucional. Dependrà de la voluntat d'executar allò que fa anys que sabem que cal fer. Perquè la comarca no necessita més diagnòstics. Necessita que, aquesta vegada, algú passi de les paraules als fets.