Les paraules que no es perden
Hi ha paraules que desapareixen sense fer soroll. Deixen d'escoltar-se als carrers, a les places o a les sobretaules i, de mica en mica, van quedant arraconades en algun diccionari o en la memòria dels més grans. Paraules com eixarrancar, apriar o eixida poden semblar avui estranyes a molts infants i joves, però durant anys van formar part de la manera natural d'expressar-se.
Per això iniciatives com la que han impulsat els alumnes de cicle superior de l'Escola Salesians de Ripoll tenen un valor que va molt més enllà del simple exercici de classe. La paret de les paraules que ha començat a omplir-se a la Devesa del Pla no és només una recopilació de mots antics. És també un exercici de memòria col·lectiva.
En un moment en què sovint es parla de la salut del català, de la pèrdua d'usos o de les dificultats que afronta la llengua entre les noves generacions, el projecte aporta una mirada diferent. No es tracta només de preservar paraules. Es tracta de generar converses. De crear espais on avis, àvies, pares, mares i fills comparteixin coneixements, records i maneres d'entendre el món.
Perquè les paraules no són només eines de comunicació. També són una manera de mirar la realitat. Cada mot que desapareix és un matís que es perd, una manera concreta de descriure una emoció, una acció o un paisatge. La riquesa d'una llengua no es mesura només pel nombre de parlants, sinó també per la capacitat de conservar tota aquesta diversitat de matisos que s'ha anat construint al llarg del temps.
No es tracta de convertir aquestes paraules en peces de museu ni de lamentar constantment que ja no es fan servir. Es tracta de tornar-les a posar en circulació. Que algú les llegeixi, les descobreixi, en pregunti el significat i, qui sap, potser les incorpori algun dia al seu vocabulari.
La llengua es manté viva quan s'utilitza. Però també quan es recorda. I si una paret aconsegueix que algunes paraules tornin a trobar el seu lloc entre les noves generacions, potser estarà fent molt més per la llengua que molts grans discursos.
