Editorial

Les sessions plenàries de l'Ajuntament de Ripoll no es poden resumir en una notícia. És impossible. Si diuen tantes i tantes coses, algunes d'interessants, i d'altres que podríem passar sense escoltar-les. Aquest dimarts, nova sessió maratoniana i en què els residus i la seva gestió han centrat el relat i han tornat a portar no només polseguera, sinó baralles dialectals més pròpies d'un ring de boxa que d'un ple de la capital de comarca.

El punt de partida: el conveni de delegació de les competències en favor del Consell Comarcal del Ripollès. La disputa: el conveni que pretenia l'equip de Govern que es firmés. Un document no consensuat amb l'oposició ni tampoc amb els responsables de l'ens comarcal, que podria provocar un terratrèmol gegantesc pel que fa al servei arreu de la comarca. 17 persones podien decidir si els pobles del Ripollès disposarien del servei que fins ara tenim, o, per contra, es redefinia el marc que ha regit els 19 municipis del Ripollès en les darreres dues dècades.

Però com ja se sap en aquest consistori, que ja no es mou en l'escala de grisos, o tot és blanc o tot és negre. O estàs a favor o estàs en contra. No hi ha res entremig. Més enllà de les grans proclames, els discursos abraonats, la intencionalitat amb la qual es busquen els grans titulars i fer el tall més viral per les xarxes, el que queda sobre la taula és que de diàleg i de buscar consensos al ple de Ripoll, n'hi ha poc.

Potser sí que s'han de redefinir els termes i condicions que s'opera a Ripoll el sistema de residus, però estar clar que en una comarca de poc més de 25.000 habitants, amb cinc grans nuclis de població i una capital que gairebé aglutina la meitat de la població, el sentiment de comarcalitat es dilueix de mica en mica. Si no creiem nosaltres en la marca Ripollès, sigui en aquest cas pels residus o sigui per altres qüestions que afecten, també, el dia a dia dels nostres vilatans, perquè ens volem dir ripollesos.

La política municipal hauria de servir, precisament, per construir ponts allà on és més fàcil aixecar murs. Per trobar punts de trobada, encara que les discrepàncies siguin profundes. Perquè, al capdavall, el que està en joc no és qui guanya una votació ni qui aconsegueix imposar el seu relat. El que està en joc és si el Ripollès continua entenent-se com una comarca capaç de treballar plegada o si cada municipi comença a mirar exclusivament pels seus interessos.