A les esglésies del territori s’hi troba un element desconegut semblant a les campanes, les matraques, de les quals se’n constaten referències documentals a Catalunya a partir del segle XIV, i avui en dia es mantenen sobretot a Espanya i a l’Europa central, com Alemanya  i Àustria. Segons la tradició catòlica el so de les matraques només se sent per Setmana Santa, del Dijous Sant al Diumenge de Resurrecció, ja que durant aquests dies no es toquen les campanes en senyal de dol per la mort de Jesucrist.

Aquest any les matraques tornaran a sonar al monestir de Ripoll durant els dies clau del calendari litúrgic, amb un so sec i repetitiu que sortirà del campanar per representar la Setmana Santa al municipi. De fet, la matraca de Ripoll és un element de gran format, constituïda per una roda de fusta amb diverses plaques i martells del mateix material, que piquen en el moment en el qual es fa girar amb una corda, emetent el so característic de l’instrument.

Des de les primeres referències documentals que consten sobre aquest element al segle XIV, es parla de la matraca o carraca portàtil com un estri que s’acciona per oscil·lació o amb una maneta, sovint fetes sonar per infants i joves pel carrer. Al país també se n’han vist a les processons, a càrrec de la mateixa comparsa o de campanar, com se segueix fent a Sant Joan de les Abadesses. Ara aquesta tradició centenària es pretén recuperar amb la renovació de les matraques i del seu ús a les esglésies, sobretot en dies assenyalats.

La de Ripoll, però no és un element que es pugui accionar fàcilment i tampoc se’n té constància del seu ús en festivitats on es requereixi el moviment o transport de l’instrument, ja que les seves dimensions només permeten que es pugui utilitzar en la seva ubicació d’origen, al costat de les campanes del monestir. En aquest sentit, tal i com marca la tradició, el so de la matraca de Ripoll només s’acciona durant els dies festius de Setmana Santa, i d’aquesta manera ho tornarà a fer aquest any.

El sector eclesiàstic ha cregut oportú recuperar aquest element històric i que ha format part del transcurs de la religió catòlica internacionalment, del qual se n’ha perdut el seu ús, però que ara es vol reprendre.