De la mateixa manera que el refugi d'animals del Ripollès, gestionat pel Consell Comarcal, entitats com Vida Digna consideren que cal una regulació global per controlar els gats que viuen al carrer, ja que la seva capacitat de treball és limitada i no poden arribar a tots els municipis. «S'està començant a parlar del tema, potser s'hauria de fer una cosa que fos més comarcal. De moment està molt a l'aire perquè els únics que hi ha per aquí som nosaltres, però som una associació petita i de voluntaris que no podem assumir tota la problemàtica que hi pot haver ala comarca», explica Flora Casademunt, presidenta de l'Associació Vida Digna.

L'associació treballa, majoritàriament a Ripoll, on ha aconseguit controlar 13 colònies de gats amb la seva esterilització i la col·locació de punts d'alimentació estratègics. Tot i així, l'entitat remarca que l'esperança de vida d'un gat de carrer és curta, ja que el dia a dia a la intempèrie no els proporciona unes bones condicions. «Realment els gats abandonats tenen molt poques possibilitats de sobreviure. A vegades hi ha gent que es pensa que per deixar un gat a una colònia ja sobreviurà, però és inviable perquè els gats del carrer fan un nucli familiar entre ells i no deixen que un foraster entri allà, mengi i visqui tranquil·lament», afegeix.

Per controlar les colònies també és precís que les persones que vulguin donar de menjar als gats de carrer es posin en contacte amb l'entitat per coordinar-se de manera correcta. «S'ha de posar en contacte amb nosaltres per coordinar-nos per fer-ho de manera adequada, perquè el tipus de menjar també ha de ser específic, no els podem donar les sobres que tenim per casa», diu Casademunt.

L'any passat es van efectuar 120 recollides i 115 adopcions. Vida Digna demana la col·laboració de voluntaris per seguir amb la seva tasca i trobar una nova llar als 58 gats que encara hi ha al refugi, a banda de vetllar per la seguretat dels que es troben a les colònies del carrer.