Amb motiu de les declaracions del consell d’alcaldes i alcaldesses celebrat la setmana passada, on es va exposar el malestar entre els representants per l’estat del sistema sanitari de la comarca, les rèpliques del sector sanitari no s’han fet esperar. L’adjunta de direcció del CAP de Ripoll - Sant Joan - Camprodon, Imma Garcia, ha assegurat que les crítiques s’han rebut amb cert recel entre alguns dels professionals. Val a dir que la situació en els últims mesos «ha estat crítica» per la falta de metges, però «hem intentat solucionar-ho de la millor manera». En aquest sentit, l’1 de juny es va incorporar un nou metge que ja ha assumit un dels contingents que hi havia descoberts per la jubilació d’un altre professional. I els que han estat en actiu, alguns han acceptat treballar «més hores i portar més pacients», de manera que els 500 usuaris que quedaven sense metge assignat, entre aquesta setmana i la següent rebran la notificació que els indicarà qui és el seu nou metge de referència, infermera i administrativa.

Aquesta manca de professionals, remarca Garcia, només s’ha donat a Ripoll. A Sant Joan de les Abadesses hi ha una dotació de dos metges i mig i a Camprodon de tres i mig, i en aquests moments n’hi ha tres i quatre, per tant, se supera en mig metge per centre. En el cas de Ripoll, ara només faltaria incorporar un altre professional per cobrir les dotacions que pertoquen. L’adjunta de direcció ha confirmat que a finals d’estiu s’incorporarà una nova metgessa, que alhora assumirà la funció, si tot avança com està previst, de directora del Centre d’Atenció Primària. Durant les darreres setmanes, tal com es va exposar al consell d’alcaldes i alcaldesses, els mateixos representants polítics de la comarca van rebre les crítiques de pacients amb referència a l’atenció rebuda als centres d’atenció primària de l’àrea bàsica, unes afirmacions que Garcia ha volgut desmentir. «Hem estat revisant les dades per tal de millorar», afirma, tot i que la realitat indica que les xifres són bones. Abans de la pandèmia es van visitar, entre Sant Joan i Ripoll, unes 54.000 persones, i el passat 2021 en van ser 66.000. Per tant, «la xifra incrementa». El que sí que canvia, és la tipologia de les visites. Abans, hi havia molta més presencialitat, però ara es fa molta atenció telefònica i domiciliària. L’envelliment de la població també fa que aquest fet hagi anat en augment. «Això que es diu que al CAP no s’agafa el telèfon», diu Garcia, «ho estem revisant i tenim tot un pla de millora per oferir una atenció més acurada». La mitjana és de 8.000 trucades mensuals, de les quals, segons el registre del centre, l’any passat es van atendre el 75%. I a Camprodon és d’un 85%. «Sempre es pot millorar, i en això estem».

Vacances i guàrdies
L’adjunta de direcció ha volgut desmentir, també, els comentaris que fan referència a la manca de professionals per la impossibilitat de no poder cobrir les vacants quan altres metges fan vacances. «Com cada any, només un terç de la plantilla fa vacances a l’estiu i els mesos previs, per tant, els altres dos terços sempre estan cobrint el centre». A banda, sempre que hi ha hagut alguna setmana amb menys professionals, comenta Garcia, «han vingut des de Sant Joan o Camprodon per cobrir les baixes». Pel que fa a les guàrdies, «és una roda», en conseqüència, «tothom hi entra». Només estan exempts els que així s’ha indicat per edat o per qualsevol altra raó de pes. N’hi ha que «els interessa més que a altres» fer les guàrdies, «per això hi ha canvis entre els mateixos metges», però «mai es fan fer més guàrdies a qui s’ha incorporat recentment i es treuen als veterans».

Viure en un entorn rural
Imma Garcia considera que el fet de tractar-se del Ripollès, una comarca d’entorn rural, dificulta la cerca de professionals que vulguin viure a la comarca. «Hem tingut entrevistes amb estudiants que ja han superat el MIR i que estaven interessats a venir a treballar en una zona rural, però el fet d’haver de venir a viure al Ripollès els frena». Per això, remarca, «demanem l’ajuda de tots els alcaldes del territori per treballar en la mateixa línia, perquè viure al Ripollès és un problema afegit, per la falta habitatge, la deficiència de les comunicacions i les poques opcions d’oci i comerç».

La tasca dels professionals

«Animo als alcaldes i alcaldesses de la comarca a participar amb les millores al territori», remarca Garcia. Ja que considera que, sense solucions a mancances importants, no es podrà aconseguir sanar la situació que pateix la comarca, on, tal com ha exposat l’adjunta de direcció, bona part dels estudiants que han acabat la seva carrera, no volen instal·lar-se al Ripollès i fer-ne la seva residència habitual. Garcia posa de manifest la tasca de tots els professionals involucrats, des del primer, a l’últim graó. Diu que la feina de les administratives és «genial» i treballen amb un programa que ve determinat per CATSalut, la Programació per Motius, «que permet assignar segons la demanda de l’usuari», i això, apunta, «és cabdal». Així es determina quin professional resol la demanda de manera més eficient segons la tipologia de petició. El sistema de triatge «ens permet atendre de manera ràpida el que es considera urgència vital, perquè no és el mateix, ni té la mateixa prioritat, un refredat que un infart».

I de la mateixa manera que el personal d’administració, la tasca del sector d’infermeria, «també és molt important». A vegades, diu Garcia, es percep com «una barrera per accedir al metge», però aquests professionals treballen seguint uns protocols que «estan avalats», i això ho han d’entendre tots els pacients.