Tornero: «És el sepulcre prehistòric més important dels Pirineus»

El jaciment del Roc de les Orenetes, a Queralbs, ha permès conèixer detalls importants dels avantpassats del Ripollès

per Judit Lechón

Entrevista

Els arqueòlegs treballen al jaciment del Roc de les Orenetes
Els arqueòlegs treballen al jaciment del Roc de les Orenetes | El Ripollès

Carles Tornero, investigador de l’IPHES i codirector de les excavacions al Roc de les Orenetes, explica les troballes fetes fins ara i els passos que se seguiran per obtenir més informació sobre els individus enterrats al sepulcre

Esperaven trobar tot el que han aconseguit en obrir de nou el jaciment l’any 2019?
No, la sorpresa va ser màxima perquè és un jaciment amb una preservació excepcional i amb un dipòsit molt gran. Des del 2019 creiem que no hem esgotat més d’un 30% de la magnitud del jaciment. Estem davant d’un espai molt important, no només per la comarca del Ripollès, sinó per la prehistòria catalana i ara per ara és el sepulcre prehistòric més important dels Pirineus, sense dubte.

De quin moment data aquesta necròpolis?
Per les últimes anàlisis que hem fet se situa uns 2.300 anys abans de Crist. Això ens diu que el sepulcre va estar actiu durant prop de mil anys en un període on es parla del calcolític o de l’edat de bronze.

Com arriba Eudald Carbonell al Roc de les Orenetes?
És una troballa fortuïta d’en Siscu Coll, un veí de Queralbs. En una partida de caça de la llebre va trobar la cova. Com que tenia molta confiança amb la família de l’Eudald i amb ell mateix la informació es va fer córrer i Carbonell va muntar un petit equip per fer una intervenció d’urgència l’any 1972 i una més científica i sistemàtica l’any 1973.

Per què es va paralitzar?
Perquè s’adonen que és un jaciment d’una magnitud important i en aquells moments no disposen dels mitjans operatius per fer una excavació amb totes les garanties. Es decideix segellar i preservar la cavitat per a futures generacions.

Com va afectar la pandèmia a la reobertura de l’excavació?
Vam començar just l’any 2019 i vam aprofitar el temps de la pandèmia per tornar a fer un estudi de totes les restes que estaven actualment dipositades al Museu Etnogràfic de Ripoll, que eren prop d’un miler.


Què ha fet que les peces s’hagin conservat en tan bon estat?
Tot ha ajudat. Els factors ambientals fan que la preservació de les restes sigui bona, però també el fet que el dipòsit hagi estat pràcticament inexplorat. Un cop entres sembla que s’aturi el temps perquè el que pots veure és una catifa d’ossos.

Què s’ha trobat?
És un sepulcre, per tant, el que hi ha són restes humanes. Aquestes estan acompanyades de peces funeràries, des d’objectes personals d’ornamentació fets amb os i pedra, fins a terrisses o olles que acompanyaven, per motius que se’ns escapen, els difunts en el moment de fer el dipòsit. També apareixen puntes de fletxa o projectils, molts fracturats, el que ens fa pensar que algun dels cossos venia acompanyat d’aquests elements. Amb els estudis que estem duent a terme ara estem veient que molts dels individus que estan allà enterrats presenten signes de violència. Són activitats que queden reflectides en els ossos i partir de l’estudi d’aquests som capaços de reconèixer talls, incisions i impactes.