Tot i ser considerat el setè art, el cinema no sempre ha estat entre les activitats preferides de la societat. Ha viscut períodes irregulars, en alguns amb un auge exponencial de l’assistència del públic, i en altres quedant les sales pràcticament buides. I la situació es complica si traslladem aquesta realitat a les zones rurals. Al Ripollès hi ha tres sales de cinema, el Comtal de Ripoll, el Cinema Catalunya de Ribes i el Casal Camprodoní. Totes tres fan mans i mànigues per mantenir la seva activitat, perquè a banda d’oferir cultura, també són un espai social. Pere Aumedes, gerent del Circuit Urgellenc, explica que «la gent socialitza aquí, comenta les pel·lícules o qualsevol altra cosa».

Pel que fa al públic, per als adults el cinema sempre ha estat una proposta atractiva, però als joves els costa més. L’efecte crida de les grans produccions i la promoció a través de xarxes socials és el que els mou fins a les sales per gaudir de les estrenes. «El públic adolescent hi va menys al cinema», diu Aumedes, «es mou en funció de les pel·lícules que ha vist anunciades a través de xarxes socials o per les que més se’n parla». A més, «no hi va de manera regular, sinó quan es produeix un fenomen per l’expectació d’un film en concret».

Mentre les productores continuïn apostant per estrenar primer les pel·lícules als cinemes, les sales tenen la supervivència garantida uns quants anys més. «Està clar que si una pel·lícula funciona al cinema, el següent pas és traslladar-la a les plataformes digitals o televisió. El cinema és la catapulta perquè una pel·lícula tingui un èxit mundial», comenta el gerent.

Després de la pandèmia, les sales de cinema han anat recuperant les xifres d’afluència de mica en mica. Al Comtal de Ripoll entre 10.000 i 12.000 espectadors anuals passen per les butaques de l’espai per gaudir de les estrenes internacionals.