Editorial

Hi ha un baròmetre per mesura la riquesa dels pobles. No és res científic, sinó més aviat de tonalitats. No cal ser gaire expert per poder determinar si un punt és més ric o menys, només cal una mica de paciència, recórrer uns quants quilòmetres i observar, observar molt. Si veuen les carreteres i carreres d'un poble i ciutat gaire grises, això no és bon senyal, sobretot aquelles que no són de titularitat municipal, que ja sabem que els diners del pressupost de cada Ajuntament, sobretot dels més menuts, són limitats. Aquests dies, però, hem constat com el gris de la ronda de Castelladral, a Ripoll, es transformava amb un negre immaculat. Quilos i quilos de quitrà que, curiosament, arriben uns dies abans que passi el Tour de França. Algú mal pensat podria pensar que aquest asfaltatge és perquè els ciclistes, icones mundials, no prenguin mal. Per, ai, no, que és perquè la seguretat a aquesta de via de pas imprescindible per a la capital del Ripollès millori.

Sigui pel Tour, o sigui per la seguretat, sembla que un dels punts més grisos de casa nostra ja ha començat a recuperar esplendor. No sembla pas que hi hagi una prova de competició de velocitat en trens. Si hi és, escriviu-nos per començar a redactar la candidatura i que el Ripollès n'esdevingui punt crucial de pas. Potser només d'aquesta manera, deixaríem de tenir una línia que cau a trossos i que no arriba enlloc.