Les persones amb síndrome de Down també tenen un dia internacional, i aquest és justament avui, el 21 de març. La Fundació MAP acull i dona feina a diverses persones amb necessitats especials, i hem parlat amb dos usuaris amb síndrome de Down, com són la Núria Guix i en Jordi Garolera. La seva tasca dins la fundació és al taller InLab, on treballen cinc hores diàries fent diferents feines manuals. «Tenim caixes de llaminadures i les hem d’etiquetar sense tapar el codi de barres ni la data», explica la Núria Guix, usuària de la Fundació MAP. Aquesta és una manera de sentir-se útils i guanyar-se un sou, però tenint en compte que no estan capacitats per suportar la càrrega d’una jornada laboral de vuit hores. «Soc conscient que tinc síndrome de Down i soc diferent als altres, però tinc les mateixes capacitats», explica Núria Guix. Tot i això, afegeix la Núria, «faig vida normal, visc amb la meva mare i la cuido. Vaig a comprar, vinc a la feina... No faig res diferent dels altres».

En el cas d’en Jordi, la seva rutina també és igual a la de qualsevol altra persona. «Em llevo, em vesteixo, esmorzo, m’afaito i vaig a buscar el bus per venir a treballar», detalla Jordi Garolera, usuari de la Fundació MAP. La seva feina a l’InLab consisteix a fer fitxes de col·lecció i negres per diferents empreses, i també col·labora en diferents tasques al taller. El seu temps lliure tampoc el desaprofita: «jugo a futbol sala, que vam quedar campions amb l’Abadessenc Pro fa pocs dies, i també m’agrada molt viatjar a l’estiu. Fa tres anys vaig anar al Japó. A part, m’agrada molt caminar amb la família», declara Garolera.

Queda palès que treballar només és un element més que permet a les persones amb síndrome de Down completar una vida plena en l’àmbit emocional.