Un debat certifica la complexitat de l’habitatge al Ripollès
La primera de les solucions és la creació d’un grup de treball que teixirà les línies estratègiques a seguir

El debat sobre la manca d’habitatge i les possibles solucions que s’han de treballar per donar resposta a la demanda actual han centrat la trobada que ha tingut lloc aquest dimecres a Ripoll, on representants de diversos sectors com la construcció, immobiliàries, entitats bancàries i representants polítics hi han format part. Per entendre la problemàtica cal diferenciar dues grans àrees. La primera és el Baix Ripollès amb Ripoll com a capital, i la segona és la que formen les valls, de Ribes i de Camprodon. Les seves casuístiques són similars, però no iguals. En ser les valls les zones més turístiques de la comarca, aquestes viuen una realitat diferent. Falta habitatge, sí, però particulars i constructores estan engegant projectes engrescadors per a fer-hi habitatges, encara que aquests siguin de segona residència.
Al Baix Ripollès, en canvi, la situació empitjora. Des de Construccions Desmo, el seu administrador, Francesc Roca, apunta que «fa més de tres anys que intentem desencallar el projecte de redacció urbanística per a construir una setantena d’habitatges unifamiliars a Caselles, a Ripoll», però les traves burocràtiques els estan ofegant. Aquest és un dels entrebancs amb el qual es topen les constructores a la capital i rodalia, però n’hi ha més. Com que el mercat de segona residència se centra a les valls, al Baix Ripollès la demanda és molt menor, per tant, els projectes de construcció són escassos.
L’habitatge d’ús turístic crea diversitat d’opinions
Per a Xavier Salamó, membre de la Junta de la UIER, l’habitatge d’ús turístic «és necessari», i aquesta «no és la raó de la manca d’habitatge de primera residència», concreta. Actualment, hi ha poc més de 500 habitatges d’ús turístic al Ripollès, i això és «una aportació a l’economia comarcal», perquè significa que les persones que resideixen a la comarca els caps de setmana, festius o durant els períodes de vacances, fan una despesa que reverteix positivament al Ripollès.
Una opinió de la qual discrepa Josep Maria Moreno, gerent de la Immobiliària Moreno. Abans de l’aprovació de la llei que regula el topall del preu del lloguer, «se li podia treure un rendiment més gran als immobles», un benefici que ara molts propietaris busquen canviant la tipologia dels pisos en qüestió, destinant-los al turisme i no a fomentar la primera residència. De fet, la Immobiliària Moreno té una llista d’espera de 25 famílies que busquen habitatge al Ripollès, però que no en troben, «i no són persones amb pocs recursos, sinó tot el contrari, però no hi ha res per oferir-los».
La reunió celebrada a Ripoll ha acabat amb una proposta, i és la creació d’un grup de treball format per una vintena de representants que duran a terme trobades periòdiques per debatre quines són les línies estratègiques que s’han de començar a teixir per passar de les paraules als fets.
