La civilització de l’Antic Egipte va ser la primera a considerar el matrimoni com una institució legal. El primer casament documentat amb detalls data de l’any 4000 A.C, a la Mesopotàmia. Des de llavors, el concepte de la boda i les diferents cerimònies han evolucionat molt, sobretot perquè la unió entre dues persones que s’estimen s’està deslligant de la religió, si més no a la nostra societat. Al 2024, a la província de Girona, es van registrar 3027 matrimonis en total, dels quals només 186 van ser catòlics i un va ser d’una altra religió. Els 2840 restants van ser exclusivament civils. Al Ripollès n’hi va haver 88, dels quals 84 van ser civils i només 4 catòlics.
Al llarg dels anys, s’observa clarament com hi ha hagut un important descens de les unions catòliques: el 2012 vam tenir 20 casaments religiosos al Ripollès, pels quatre que hi va haver l’any passat. Són setze bodes menys, una reducció notable. «Veig quatre factors clau per explicar aquest descens dels casaments catòlics: la separació de la religió de la vida quotidiana, el relativisme i la globalització dels vicis, la pèrdua d’atracció de l’església com a espai i la disminució de la pràctica religiosa», detalla mossèn Felicien, arxipreste del Ripollès. «Només cal veure quants casaments es fan al Mariner de Sant Pau i quants al monestir de Camprodon o Sant Joan. Queda clar que alguna cosa fem malament, hem d’apropar-nos d’una manera diferent als nostres joves», afegeix el mossèn.
Precisament, l’espai d’una església o monestir sovint agrada a les parelles per celebrar el seu dia, però no els convenç la rigidesa que exigeix la cerimònia. La poca flexibilitat del catolicisme sobre què es pot fer dins dels seus edificis pot desencantar els nuvis. «De tots els casaments que fem en una temporada, els catòlics són un 1%. Quan n’hem d’organitzar algun, sempre tenim molt poc marge de maniobra, està tot molt encotillat, i això espanta moltes parelles. Hi ha molt poques parròquies que s’adaptin al que volen els nuvis», declara Laura Prat, wedding planner. En aquesta línia coincideix Sergi Albrich, regidor de Sant Joan de les Abadesses, que ha oficiat una trentena de casaments: «Les cerimònies civils permeten a les parelles fer els casaments al seu gust. Les religioses tenen un protocol sovint massa marcat». Albrich afegeix que «No crec que es casi molta menys gent, sinó que ara hi ha moltes modalitats per fer-ho: catòlic, civil o parella de fet». Els regidors o persones habilitades per oficialitzar un matrimoni tenen l’obligació de llegir uns articles del Codi Civil català, però a partir d’aquí poden donar-li el seu toc personal. «Sempre cal parlar-ho abans amb la parella, per saber què volen, si hi ha intercanvi d’anells, si hi participa algun altre amic o familiar...», explica el regidor santjoaní.
El divorci entre la religió catòlica i els casaments al nostre país és un fet que no apareix de manera aïllada, sinó que ve acompanyat del canvi en la manera de concebre el casament com a tal. Abans, una boda constava de la cerimònia en si, un banquet i una mica de ball i festa -normalment, pagat pels pares d’un i altre-. Avui, la majoria de les parelles volen una experiència més completa, ja no per ells com pels convidats. «Les noves generacions ens demanen celebracions úniques, en les quals es dona més importància a tots els moments, una full experience. Hi ha nuvis que fan bodes de tres dies: preboda, boda i postboda», explica Laura Prat. De fet, el canvi en la voluntat dels nuvis ha provocat l’aparició de la figura de les wedding planner, persones o empreses que es dediquen a organitzar els casaments a les parelles. EventsbyLau és l’empresa de la Laura Prat, la qual organitza tota mena d’esdeveniments, però sobretot festes nupcials. «Ens arriben parelles que o bé no tenen temps d’organitzar la boda, o bé volen una experiència completa i necessiten idees. Ens demanen casaments molt personalitzats i en els quals es pensi molt en el convidat», detalla Prat. «Sempre dic que els casaments són qüestió de prioritats, que s’han de tenir clares abans de res. Espai, festa i gastronomia són les bàsiques. Cal decidir què és més important i si ja tens clars els teus proveïdors o no», diu Laura Prat.
Una de les altres tendències que ha canviat significativament amb el pas del temps és la desestacionalització de les celebracions. Hi ha dos factors que hi intervenen: canvi climàtic i, altra vegada, ganes de casaments diferents al que és tradicional. Al Ripollès, l’octubre va ser el mes amb més casaments l’any 2024, amb un total de 12 i el que menys el març, amb 3.
«L’any passat vam començar temporada al març i la vam acabar al desembre. Això abans era impensable, la feina estava molt més concentrada a finals de primavera i estiu», explica Prat. Els que sí que es mantenen amb ganes de casar-se a ple estiu són els clients estrangers, gent de gran poder adquisitiu que busquen celebracions intenses de tres dies.
Sigui com sigui, queda demostrat que l’evolució dels casaments ha anat acompanyada de l’avenç de la societat i que l’amor es pot celebrar de moltes maneres. El desembre, de fet, és el mes en el qual hi ha més peticions de matrimoni.