El Projecte Arrels Prehistòriques, liderat per l’arqueòleg Eudald Carbonell i el Catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha documentat activitat humana de recerca de minerals a la cova 338, prop del santuari de Núria. La troballa de malaquita a l’indret demostra una activitat continuada a la zona. Que, fa més de 5.500 anys, cada estiu hi hagués un grup d’entre 6 i 12 persones que s’establissin a gairebé 2.300 metres d’altitud per buscar minerals, és un canvi molt rellevant, ja que, fins ara, s’havia pensat que la presència humana era molt més reduïda. 

«L’activitat que hem documentat com a principal és l’explotació d’un mineral verd, la malaquita, que es recolliria al voltant de la cavitat, en punts de captació que ja hem identificat», explica el catedràtic de Prehistòria de la UAB, Carles Tornero. 

S’escalfaven aquestes pedres per emulsionar el coure pur de la malaquita. Després, es baixava en altres assentaments en millors condicions climàtiques, per acabar de fer una fosa que permetés l’elaboració d’artefactes com agulles, ganivets, punyals i altres objectes que es documenten en el calcolític. 

«En aquell moment comença l’edat dels metalls i apareixen els treballs especialitzats», contextualitza Tornero, que es pregunta si «caldria reflexionar si, aquestes persones, encara que fossin poques, eren especialistes en el processament d’aquest mineral i si a nivell d’organització social jugaven un paper o no diferencial dintre de la seva comunitat».

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha renovat per quatre anys més el projecte de Tornero i Carbonell, que podran allargar la investigació en aquests punts d’alta muntanya per dibuixar millor aquesta etapa de la prehistòria.