Presenten el llibre "Actes i resolucions. Sant Joan de les Abadesses en època moderna (1630-1859)" de Joan Ferrer i Godoy
Presenten el llibre "Actes i resolucions. Sant Joan de les Abadesses en època moderna (1630-1859)" de Joan Ferrer i Godoy

Dissabte es va presentar a la sala abat Arnau de Vilalba del Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses, el llibre Actes i resolucions. Sant Joan de les Abadesses en època moderna (1630-1859) de Joan Ferrer i Godoy, editat per la Fundació Noguera dins la col·lecció “Textos i documents”. La presentació va ser a càrrec del Dr. Joaquim Albareda i Salvadó, catedràtic d’història moderna de la Universitat Pompeu Fabra i a més del seu autor, també van copresidir l'acte un representant de l'editorial i l'alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roqué.
El llibre té per objectiu difondre unes fonts documentals bàsiques per a l’estudi de la història de la vila santjoanina en època moderna. Aquestes fonts són els llibres de resolucions capitulars i les actes municipals, ambdues sèries conservades gairebé senceres des del primer terç del segle XVII fins a mitjan segle XIX.
Les resolucions capitulars contenen el resultat de les reunions del capítol de la Col·legiata de Sant Joan de les Abadesses, institució que va substituir el monestir agustinià a partir de l’any 1593. Per tant, el seu contingut és molt útil i interessant per a conèixer multitud d’aspectes i detalls sobre la vida de la comunitat i la seva influència i participació en els afers de govern d’arreu del territori de la seva jurisdicció.
Les actes municipals són els documents que recullen les deliberacions i les actuacions de la institució civil creada per al govern de la vila de Sant Joan, denominada a l’origen Universitat de Sant Joan i Consell Jurat i, ja ben entrat el segle XVIII, coneguda com l’Ajuntament tal i com, amb notables diferències, el coneixement en època contemporània.
L’edició conjunta d’aquests documents és una oportunitat excepcional perquè no és freqüent disposar de dues fonts documentals similars quant a la seva estructura i contingut, de dues institucions de govern directament relacionades, d’un mateix període cronològic i d’un mateix àmbit territorial.
El llibre, dividit en dos volums, està format per quatre parts. A tall d’introducció, la primera part es dedica a justificar i a indicar les normes de transcripció de l’edició i, sobretot, a relacionar els àmbits potencials de recerca que proporcionen aquests documents. La segona i la tercera parts, lògicament les més extenses, contenen el treball d’extracció i transcripció de les actes municipals i de les resolucions capitulars, respectivament. I, finalment, a la quarta part es publiquen uns documents jurídics essencials per a comprendre el sistema de govern de la vila: les ordenances de l’abat Miquel Isalguer de l’any 1460 —conegudes, fins ara, de forma parcial i segmentada— i el Llibre del mostassaf, dues concòrdies dels anys 1617 i 1630 entre el capítol i la Universitat de Sant Joan, i el contingut del material complementari que s’ha localitzat dins dels volums de resolucions i actes.
El llibre té per objectiu difondre unes fonts documentals bàsiques per a l’estudi de la història de la vila santjoanina en època moderna. Aquestes fonts són els llibres de resolucions capitulars i les actes municipals, ambdues sèries conservades gairebé senceres des del primer terç del segle XVII fins a mitjan segle XIX.
Les resolucions capitulars contenen el resultat de les reunions del capítol de la Col·legiata de Sant Joan de les Abadesses, institució que va substituir el monestir agustinià a partir de l’any 1593. Per tant, el seu contingut és molt útil i interessant per a conèixer multitud d’aspectes i detalls sobre la vida de la comunitat i la seva influència i participació en els afers de govern d’arreu del territori de la seva jurisdicció.
Les actes municipals són els documents que recullen les deliberacions i les actuacions de la institució civil creada per al govern de la vila de Sant Joan, denominada a l’origen Universitat de Sant Joan i Consell Jurat i, ja ben entrat el segle XVIII, coneguda com l’Ajuntament tal i com, amb notables diferències, el coneixement en època contemporània.
L’edició conjunta d’aquests documents és una oportunitat excepcional perquè no és freqüent disposar de dues fonts documentals similars quant a la seva estructura i contingut, de dues institucions de govern directament relacionades, d’un mateix període cronològic i d’un mateix àmbit territorial.
El llibre, dividit en dos volums, està format per quatre parts. A tall d’introducció, la primera part es dedica a justificar i a indicar les normes de transcripció de l’edició i, sobretot, a relacionar els àmbits potencials de recerca que proporcionen aquests documents. La segona i la tercera parts, lògicament les més extenses, contenen el treball d’extracció i transcripció de les actes municipals i de les resolucions capitulars, respectivament. I, finalment, a la quarta part es publiquen uns documents jurídics essencials per a comprendre el sistema de govern de la vila: les ordenances de l’abat Miquel Isalguer de l’any 1460 —conegudes, fins ara, de forma parcial i segmentada— i el Llibre del mostassaf, dues concòrdies dels anys 1617 i 1630 entre el capítol i la Universitat de Sant Joan, i el contingut del material complementari que s’ha localitzat dins dels volums de resolucions i actes.
