La CUP Ripoll aposta per la memòria històrica dels bombardejos del 39
La CUP Ripoll aposta per la memòria històrica dels bombardejos del 39
L’any 39, durant la Guerra Civil, Ripoll va ser bombardejada en quatre ocasions. El 22, 23 i el 25 de gener van ser els tres primers, però el quart va tenir conseqüències especialment dures. Va ser el més terrible, ja que 6 aparells van deixar caure 50 bombes al centre de la capital del Ripollès. En el marc de les celebracions del dia internacional en memòria de les víctimes de l’holocaust, el grup municipal de la CUP no s’ha volgut oblidar d’aquests fets tràgics de Ripoll, i ha requerit a l’ajuntament que senyalitzi els bombardejos perquè els ripollesos i ripolleses puguin conèixer una història que ha marcat el municipi.
Tanmateix demanen retirar el nom del general Serafín Sánchez Fuensanta del carrer i barri que té a Ripoll. El carrer del General Fuensanta va rebre aquest nom per la seva intervenció a l’hora de desencallar els tràmits necessaris per crear la Cooperativa d'Habitatges Sant Eudald. Es tracta de dos blocs de pisos construïts a la dècada dels anys seixanta, prop de l’estació de Ripoll. El 27 de juny de 1968 es van entregar els habitatges, i un mes més tard va batejar-se el carrer amb el nom del general Fuensanta. El regidor de la CUP, Santi Llagostera, ha afirmat que «tal com la plaça d'Espanya ara es diu plaça de la llibertat, hauria de passar el mateix». A més a més, considera que «ha arribat el moment que, amb tota la sensibilitat i delicadesa, intentar-ho canviar».
Serafín Sánchez Fuensanta va ser un militar nascut a Màlaga que durant l’alçament militar feixista, es trobava a la capitania general de Barcelona, amb el grau de comandant. Va sumar-se a la revolta i seguidament fet presoner i tancat al castell de Montjuïc. Més tard va ser portat a Figueres, on va romandre fins al final de la Guerra Civil, el 1939. Un cop instaurat el règim franquista, va ser ajudant del governador civil de Girona, càrrec que ell mateix va aconseguir com a coronel, per a la demarcació de Tarragona (1944). Fuensanta va ascendir a tinent coronel d’estat major, i ja com a general el 1949 va ostentar el càrrec de governador militar de Melilla. Dos anys més tard va ser traslladat a Madrid en grau de general president de la junta qualificadora d’aspirants a destins civils.
La CUP considera que s’ha d’explicar pedagògicament uns fets que formen part d’una història trista, però que no hem d’oblidar. A més a més, reclamen que es retirin les plaques identificatives d’uns pisos de la carretera Barcelona que es remunten al temps del frente de joventudes.
Tanmateix demanen retirar el nom del general Serafín Sánchez Fuensanta del carrer i barri que té a Ripoll. El carrer del General Fuensanta va rebre aquest nom per la seva intervenció a l’hora de desencallar els tràmits necessaris per crear la Cooperativa d'Habitatges Sant Eudald. Es tracta de dos blocs de pisos construïts a la dècada dels anys seixanta, prop de l’estació de Ripoll. El 27 de juny de 1968 es van entregar els habitatges, i un mes més tard va batejar-se el carrer amb el nom del general Fuensanta. El regidor de la CUP, Santi Llagostera, ha afirmat que «tal com la plaça d'Espanya ara es diu plaça de la llibertat, hauria de passar el mateix». A més a més, considera que «ha arribat el moment que, amb tota la sensibilitat i delicadesa, intentar-ho canviar».
Serafín Sánchez Fuensanta va ser un militar nascut a Màlaga que durant l’alçament militar feixista, es trobava a la capitania general de Barcelona, amb el grau de comandant. Va sumar-se a la revolta i seguidament fet presoner i tancat al castell de Montjuïc. Més tard va ser portat a Figueres, on va romandre fins al final de la Guerra Civil, el 1939. Un cop instaurat el règim franquista, va ser ajudant del governador civil de Girona, càrrec que ell mateix va aconseguir com a coronel, per a la demarcació de Tarragona (1944). Fuensanta va ascendir a tinent coronel d’estat major, i ja com a general el 1949 va ostentar el càrrec de governador militar de Melilla. Dos anys més tard va ser traslladat a Madrid en grau de general president de la junta qualificadora d’aspirants a destins civils.
La CUP considera que s’ha d’explicar pedagògicament uns fets que formen part d’una història trista, però que no hem d’oblidar. A més a més, reclamen que es retirin les plaques identificatives d’uns pisos de la carretera Barcelona que es remunten al temps del frente de joventudes.