El govern declara Beget bé cultural d'interès nacional en la categoria de conjunt històric
El Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional el nucli de Beget, a Camprodon, en la categoria de conjunt històric. Ho ha fet aquest matí en el marc de la reunió setmanal. En la nota de premsa, es fa un recull breu de la història de Beget que diu així:
”El conjunt històric de Beget correspon al seu nucli urbà, que destaca per la significació històrica urbanística, arquitectònica, tipològica i ambiental. El conjunt conté edificis, espais i carrers històrics que expliquen l’evolució de Beget al llarg de 800 anys. Les peculiars característiques geogràfiques i climàtiques del nucli de Beget fan que aquest gaudeixi, a més, d’una gran riquesa paisatgística i natural.
El nucli de Beget és format per tres sectors o barris, separats per la riera de Beget i per la riera de Can França o torrent dels Trulls i connectats per dos ponts. Es pot apreciar clarament la seva formació, el seu creixement i les relativament poques transformacions sofertes. En el barri del nord-oest, que és el més antic, destaca l'església de Sant Cristòfol a la plaça de Miquel Oliva o plaça de l’església. Es tracta d’una edificació romànica del segle XII i també declarada bé cultural d’interès nacional. Al segon barri s’hi arriba per un pont, dit de Beget. Cal remarcar la plaça Major, en la cruïlla del camí de França amb el de la Font i la torre del rellotge. Al tercer barri, construït els segles XVIII i XIX, s’hi accedeix pel Pont Petit. Aquest sector se situa en una posició més elevada i es va formar, probablement, entorn a Can Navarró i Can Costa, construïdes sobre la roca. Pel que fa als habitatges, estan construïts amb murs de maçoneria de pedra que fins als anys 80 estaven majoritàriament arrebossats amb morter de calç. Entre el segle XVIII i meitat del segle XIX apareixen les balconades, ràfecs de fusta i baranes de ferro. Els brancals i llindes de portes i finestres són de pedra picada o de fusta, mentre que les cobertes són de teula àrab.
Es té constància documental de l’existència del topònim de Beget des de l’any 959, si bé l’actual nucli de població es va originar després de la reconquesta. L'any 1013, el monestir de Sant Pere de Camprodon hi va construir una església. Va ser un municipi independent fins al 1969, quan va passar a ser adscrit a Camprodon i a la comarca del Ripollès”
”El conjunt històric de Beget correspon al seu nucli urbà, que destaca per la significació històrica urbanística, arquitectònica, tipològica i ambiental. El conjunt conté edificis, espais i carrers històrics que expliquen l’evolució de Beget al llarg de 800 anys. Les peculiars característiques geogràfiques i climàtiques del nucli de Beget fan que aquest gaudeixi, a més, d’una gran riquesa paisatgística i natural.
El nucli de Beget és format per tres sectors o barris, separats per la riera de Beget i per la riera de Can França o torrent dels Trulls i connectats per dos ponts. Es pot apreciar clarament la seva formació, el seu creixement i les relativament poques transformacions sofertes. En el barri del nord-oest, que és el més antic, destaca l'església de Sant Cristòfol a la plaça de Miquel Oliva o plaça de l’església. Es tracta d’una edificació romànica del segle XII i també declarada bé cultural d’interès nacional. Al segon barri s’hi arriba per un pont, dit de Beget. Cal remarcar la plaça Major, en la cruïlla del camí de França amb el de la Font i la torre del rellotge. Al tercer barri, construït els segles XVIII i XIX, s’hi accedeix pel Pont Petit. Aquest sector se situa en una posició més elevada i es va formar, probablement, entorn a Can Navarró i Can Costa, construïdes sobre la roca. Pel que fa als habitatges, estan construïts amb murs de maçoneria de pedra que fins als anys 80 estaven majoritàriament arrebossats amb morter de calç. Entre el segle XVIII i meitat del segle XIX apareixen les balconades, ràfecs de fusta i baranes de ferro. Els brancals i llindes de portes i finestres són de pedra picada o de fusta, mentre que les cobertes són de teula àrab.
Es té constància documental de l’existència del topònim de Beget des de l’any 959, si bé l’actual nucli de població es va originar després de la reconquesta. L'any 1013, el monestir de Sant Pere de Camprodon hi va construir una església. Va ser un municipi independent fins al 1969, quan va passar a ser adscrit a Camprodon i a la comarca del Ripollès”