Nous reptes democràtics

Seguint assíduament la informació que ens ofereixen els mitjans de comunicació, m’han donat variades visions del moment actual. En els darrers dies i sobre el nostre context electoral, m’he fet meves les següents reflexions.

Cada Estat membre té més sobirania neta com a membre de la UE, que no pas la que tindria actuant individualment

 

 

 

 


El lema de la Unió Europea és “Unida en la diversitat”. Aquesta diversitat transcendeix els Estats i es refereix a les divisions transversals dels seus ciutadans que, actuant col·lectivament, han de decidir si la UE vol tenir més o menys influència en un món d’enormes canvis geopolítics, com són els intents de Rússia en pretendre utilitzar les eines digitals per influir en la política europea o el creixent impacte digital de la Xina, ja que estem en el llindar del “Segle Asiàtic” (Els dilemes sobre Huawei i les xarxes 5 G/6 G només són el principi).
El Brexit ha fet una UE més sòlida que afeblida, donat que el procés s’ha tornat molt llarg i tortuós i sense un final clar, això demostra com és de complexa la idea de la sobirania en el món interdependent i complex d’avui. Cada Estat membre té més sobirania neta com a membre de la UE, que no pas la que tindria actuant individualment. La revolució digital ha transformat la política. Les xarxes socials, tot donant veu a tothom i permetent a les persones esbombar públicament sentiments i idees, ajuden als líders populistes, a fomentar la tornada de l’extrema dreta, que la majoria dels ciutadans no pot suportar.


Pel que respecte a la política nacional, la ciutadania necessita com el pa que menja, una il·lusió col·lectiva després de tants anys de crispació política i tensions territorials. L’horitzó dels possibles nous acords que pot propiciar el discurs federalista del govern Socialista, podria donar més protagonisme als territoris. Espanya necessita fomentar un clima de confiança en l’estructura autonòmica, desprestigiada en els darrers anys per la corrupció i el conflicte. Cal un gran projecte transversal que, més enllà de les sigles polítiques, aconsegueixi engrescar els territoris i la ciutadania. Els nomenaments de Meritxell Batet i de Manuel Cruz com a presidents del Congrés i del Senat, no son foc d’encenalls, sinó indicadors d’aquesta direcció federalista que, segurament rebutjarà l’independentisme. No és a ells a qui cal dirigir-se, sinó a la societat globalment considerada. O ara o mai.

La ciutadania necessita com el pa que menja, una il·lusió col·lectiva després de tants anys de crispació política i tensions territorials

 

 

 

 

 


Serà veritat que el gir d’ERC va cap a un independentisme més possibilista i gradualista? Junqueras diu que ells no es tanquen a investir Pedro Sánchez. Alguns d’ERC ja diuen que volen ser la nova Convergència, una reedició sobiranista del peix al cova, que el procés pretenia enterrar, mentre que JxCat exhibeix un estil proper als republicans anteriors als fets del 2017. Les circumstàncies diverses de Junqueres i Puigemont generen discursos i estratègies diferents, i això provoca crisis d’identitat dins de cada organització. Ara com ara, JxCat només pot pactar amb ERC, mentre que els republicans poden explorar pactes fora del bloc independentista, un fet determinant al món local i de cara a les eleccions catalanes. Rebutjarien les bases independentistes un acord de republicans amb comuns o socialistes a l’Ajuntament de Barcelona? Ernest Maragall serà l’encarregat de trencar aquest tabú.


La revolució digital que està en marxa ha fet aparèixer diferents candidatures amb transfons emocional, sentimental o radical, que faran difícil aconseguir majories absolutes. El diàleg i el consens caldrà que hi siguin més presents que mai, per governar.