Reobert el Mal pas del Toix

Per anar de la vall del Rigard (Ribes, Campelles i Planoles) fins al santuari de Montgrony hi havia tres camins clàssics pels colls de Coma Armada, Coll Pan i Grats. Estem parlant de camins de romiatge a Montgrony, el tercer gran santuari de Catalunya.


El camí de Coma Armada és sense cap dubte el més conegut i practicat. El de Coll Pan oferia una segona possibilitat tot baixant cap els plans de Feners per connectar amb el camí que venia de coll de Grats, un camí avui poc utilitzat.

Els intents de trobar el camí foren iniciats l’any 2000

 

 

 


Però a aquests tres camins, cal sumar-hi un quart camí, que ja explicava Cèsar August Torras en el seu primer llibre Pirineu català. Guia itinerari de l’excursionista a Camprodon (1902), recorregut que apareix en altres edicions dels seus llibres:

“Itinerari nº 131
De Camprodon al Santuari de Montgrony ...
b) Per Ribes y coll Pan
8 h. 15. Practicable sols a peu y per mals passants desde Coll Pan a Montgrony.
... 6 h. 45. Coll Pan. De Ribes a Coll Pan (Vegi-s itin. n.°55a.)
Desde Coll Pan se va faldejant la serra en direcció girada a ponent, dominant les valls de Grats y de La Pardinella.
7 h. 30. Mal Pas del Totx, baixada molt dreta per una xemeneya, al costat mateix d’esfereidores y verticals cingleres.
7 h. 40. Coll Roig, 1.625 metres, entre’l clot de Santou y a la clotada de Grats.”


La colorista descripció de Torras d’aquest camí del Mal Pas del Toix, que salvava les encinglerades parets del sud de la Covil, va excitar la recerca. Aquest camí apareixia esbossat en les edicions de 1971, 1975, 1991 i 1996 de la cartografia 25.000 de l’editorial Alpina, per desaparèixer en posteriors publicacions (2002).


Els intents de trobar el camí foren iniciats l’any 2000 i molts amics em varen acompanyar en els diferents intents de trobar-lo i fer-lo, amb aventures i èxits (Manuel Luengo, Josep Sala i Joan Benet).


Varem trobar el camí del Mal Pas del Toix, però l’accés a la xemeneia o canal, a l’agulla de baix i de dalt, era d’una extraordinària dificultat, amb camins que es perdien i molts boixos i arbustatge que feien molt penós i perdedor el pas.


Fa uns dies, gràcies al treball incansable del gran coneixedor de la zona (que ja va retrobar la cova de les Pubilles), d’en Santi Sanz, que ha obert el camí des de Coll Roig i netejat gran part de la xemeneia o canal, varem poder fer tot el trajecte (amb els amics Ramon Busquets i Andreu Pérez), pujar i baixar, a més d’assenyalar perfectament amb cintes el lloc on caldria desbrossar. Per primera vegada fèiem tot el camí, anada i tornada, entre Coll Roig (1.515 m alt) i Coll Pan (1.748 m alt), salvant un desnivell de 231 m amb molt poc temps per la drecera.


Els camins tradicional son un patrimoni intangible, no material, però d’una gran vàlua, que cal protegir i preservar. Són un tresor etnogràfic (en aquest cas religiós) i una mostra d’enginyeria popular. Estem davant uns vestigis que cal preservar.


A la comarca tenim pendents la catalogació dels camins rals i ramaders i no podem continuar perdent camins i recorreguts. Els clubs excursionistes han estat en aquest aspecte unes salvaguardes imprescindibles, però caldria més suport institucional. Des dels nous ajuntaments i consell comarcal caldria més implicació.