Constitució mundial: una utopia?

El passat dimecres dia 7, La Contra de La Vanguardia publicava una entrevista a Manel Gimeno que, com historiador de la Guerra Civil al Pallars, ha publicat la segona edició del llibre “Indrets d’una guerra” (Bresca) i en el qual hi recull els testimonis dels qui, ara fa 80 anys, varen patir durant tot un any el front de la Guerra Civil, que van crear els franquistes al llarg dels rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa, perquè els interessava controlar les centrals hidroelèctriques del Pirineu català i així deixar sense energia la indústria de Barcelona. En aquest sagnant front, els republicans varen afusellar 64 persones i el bàndol franquista 62. Quant als més de 100.000 combatents dels dos bàndols, que lluitaren en més de 300 quilòmetres de trinxeres excavades, foren milers els soldats que hi moriren.

 

L’autor del llibre pretén ser un “lluitador contra l’oblit” d’aquella Guerra Civil entre germans, tot comentant al final de l’entrevista, que creu que el catalanisme moderat viscut després de la mort de Franco, va contribuir a girar full de les pitjors rancúnies i odis de la maleïda Guerra. Amb aquell catalanisme els fills de repressors i reprimits varen poder fer les paus i militar junts en un mateix partit.

La situació en què ens trobem avui ha tornat a confrontar dos nacionalismes, l’espanyol d’una ‘grande y libre’ i el català de ‘l’independentisme radical’

 

 

 

 

 

 

 

La situació en què ens trobem avui a Espanya ha tornat a confrontar dos nacionalismes, l’espanyol d’una “Grande y Libre” i el català de “l’independentisme radical”, buscant més el que ens separa que no pas el que ens pot unir. Les intransigències mútues han fet que hi hagi polítics exiliats o empresonats. Sembla però, que últimament sorgeixen nous moviments, amb propostes intel·ligents i raonables, per desencallar el conflicte.

 

EL 9 NOU de la setmana passada publicava un article d’opinió de Wifredo Espina titulat “Gran coalició o Pacte d’Estat” on criticava la pretensió de Podem de formar un govern de coalició, ja que creu que era un parany i opinava que Pedro Sánchez ha de mirar d’ocupar el centre polític dialogant a totes bandes, sobre programes concrets i comptant amb l’esquerra moderada. Difícilment però, es pot formar un Govern de l’Estat, amb polítics que pretenguin consultar que opinen les bases del seu partit, cada vegada que es vulgui prendre un acord en el Consell de Ministres.

 

Quant a l’evolució dels moviments socials arreu del món crec que, a conseqüència dels nous i moderns mitjans de comunicació, va creixent l’exigència de respectar i reconèixer les nacions minoritàries dins dels grans estats plurinacionals. El cas català és un clar exemple per tenir en compte, com ho són també, Hong Kong a la Xina, el Quebec al Canadà, les diferents nacions minoritàries dins d’Europa, etc. En aquest fenomen també està en expansió el Federalisme, no solament com la tradicional i reconeguda forma de governança política dels estats plurinacionals, sinó també com moviment social desitjós d’una governabilitat, cada vegada més compartida en l’àmbit mundial. Per aquesta fita, caldria la transformació de la Declaració Universal dels Drets Humans en una Constitució respectuosa amb l’ésser humà, constituït per múltiples ideologies, diferents sexes, diverses creences religioses, molt diverses cultures, etc. i que universalitzés els Drets humans. M’encantaria que les futures generacions ho poguessin veure.