Causes de la sublevació de Catalunya

Sovint es comenta que cal, per entendre el que passa avui a Catalunya, cercar les causes i motivacions que han fet que una part important majoritària de la població catalana vulgui avui la secessió d’Espanya.


Aquesta apel·lació a la cerca de les causes i motivacions, generalment prové de gent que considera que cal retrobar ponts de diàleg i sortir, del que ells consideren un atzucac, una impossibilitat.


Donaré sols, d’entrada, un fet on els “cridaires” d’una sortida de l’atzucac català poden començar a treballar. Però els adverteixo que els camins de sortida són especialment complicats, quasi impossibles. Crec que ningú pot tenir èxit en transitar per aquest camí que apunto.

Des de fa més d’un segle, Catalunya ha fet diferents intents per trobar un encaix a Espanya

 

 

 

 


Per un costat hi ha el greu fet de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya.


Un fet gravíssim, la conculcació dels drets legislatius del Parlament de Catalunya i de les Corts Generals, amb l’agravant de passar d’una votació popular en referèndum; que és “superat”, “invalidat” o “despreciat” per uns jutges del Tribunal Constitucional, després d’una tramitació plena de tripijocs i joc brut.


Es vulnera així un principi constitucional bàsic. Si no hi ha marxa enrera o reparació d’aquesta errada monumental, no hi ha res a parlar. S’ha trencat la protecció de Catalunya dins el marc constitucional.


Crec que estarem d’acord amb la gravetat del fet, la seva necessària esmena per qui vulgui trobar una solució al conflicte.
Des de fa més d’un segle, Catalunya ha fet diferents intents per trobar un encaix a Espanya. Sempre han estat iniciatives empeses des de Catalunya. Cap vegada, des d’Espanya, s’han endegat operacions per fer encaixar Catalunya, amb una oferta, concessió o pacte. Sols s’ha ofert “más de la mismo”, continuar amb un encaix que suposa una constant explotació econòmica i un progressiu escanyament de la realitat cultural.


Des del federalisme (que no tinc gens clar que no sigui mantenir la situació actual) es diu que hi ha una oferta. Ningú ha explicat en què consistiria aquest federalisme. Continuar pagant i rebre molt menys del que s’hauria de retornar, tenir veritable autogovern?


Demanar un nou estatut seria la solució, quan el darrer va ser vulnerat quan havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya i les Corts de Madrid i els ciutadans de Catalunya?


El trencament del pacte constitucional que va suposar la sentència del Tribunal Constitucional, suposa que avui la Constitució Espanyola ja no empara Catalunya.


L’aplicació del 155 ha estat l’error més greu de la vida política espanyola dels darrers anys i la seva perpetuació (com alguns proposen) suposa la fi total de l’actual Constitució en relació a Catalunya.


La Constitució tenia com un dels elements centrals constitutius l’establiment d’una règims autònomics, “las nacionalidades”, amb un drets històrics innegables i autogovern veritable.


Dinamitat el plantejament constitucional, sols seria possible una solució refent el camí, retornant a la primera casella, cosa molt improbable a Espanya, que mai ha esmenat errors.


El camí constitucional que ens ha portat a la situació actual sols seria possible si, des d’Espanya, es fes un plantejament d’assumir els errors, demanar perdó (revocar la sentència de l’Estatut) i oferir un pacte a Catalunya generós, que permetés un encaix català a la realitat espanyola digne i no vulnerable en el futur. És això possible? No. Podria succeir? No.


L’únic camí que té Catalunya per a sobreviure com a realitat humana, cultural i econòmica, és marxar d’Espanya.


Des d’Espanya no s’entén a Catalunya i no hi ha cap iniciativa que permeti albirar una posició diferent o nova. I a més ara, s’ha imposat que cal castigar Catalunya per la seva rebel·lia. Camí equivocat i contrari a tota solució.


El camí correcte seria enamorar a Catalunya, però el camí que s’ha emprès és totalment contrari, apartar-la i castigar-la. Els independentistes catalans tractats com a atestats amb els quals és millor no acostar-se.


Vista la situació del procés polític, amb una nul·la possibilitat de reforma o renovació, podríem passar al constant i reiterat greuge econòmic, on hi ha una situació semblant, d’improbable reversió.