El passat cap de setmana, 4-6 d’octubre de 2019, a la Seu d’Urgell, es varen celebrar els XI Col·loquis Internacionals Transpirinencs, amb el tema “Els pobles abandonats als Pirineus: causes i conseqüències”.

Cap allà vàrem anar uns quants membres del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, primer de tot, pel fet que som fundadors d’aquesta trobada, que es va celebrar per primera vegada a Núria la tardor l’any 1998, i per oferir una mica del nostre coneixement sobre situacions de despoblament a la comarca i al Pirineu.

La despoblació de les zones rurals té uns efectes molt importants sobre altres aspectes, més enllà del simplement humà

Jo, humilment, vaig presentar una comunicació sobre “El conflicte de l’enclavament de les Rovires de Baix (les Llosses)”.

En els darrers anys s’ha posat de moda (és un tema important dins del desenvolupament actual) parlar del despoblament i, nostàlgicament, dels despoblats.

Com vaig dir, el que és interessant és analitzar els processos de despoblament, per procurar parar-los o mitigar els seus efectes, no tant el fer una relació de despoblats i reviure la vida als llocs ara inexistents.

El cas del municipi de Les Llosses té molts elements que el fan un cas d’estudi paradigmàtic. Una part del despoblament de Les Llosses té com a conseqüència el tancament de la fàbrica i colònia de La Farga de Bebié, a cavall entre el Ripollès i Osona.

Durant el col·loqui es varen presentar diferents casos de despoblament d’aquest tipus, tant a Ripollès (el poble miner d’Ogassa i Surroca) o del Berguedà (la colònia minera també de La Consolación). Son despoblats que haurien de provocar la nostra reflexió, per trobar maneres de no perdre un patrimoni material, industrial i humà, que ens va fer rics en un temps i que ben gestionats poden tornar a donar rèdits.

Però en cas de les Llosses també pot ser un cas interessant d’estudi sobre l’efecte de les comunicacions.

Moltes parts del municipi de les Llosses han anat quedant deserts, en concentrar-se la població al costat de la carretera principal. Zones com Sovelles i Vinyoles, Viladonja, Llentes, Estiula o Corrubí són avui quasi totalment despoblats.

Estem davant un tema, la despoblació de les zones rurals, que ens ha de preocupar ja que té uns efectes molt importants sobre altres aspectes, més enllà del simplement humà, la pèrdua d’arrels sentimentals. Hi ha efectes sobre la botànica, la geografia, la mobilitat en el bosc...

Per dintre de dos anys, a la tardor del 2021, ja s’han convocat els XII Col·loquis Internacionals Transpirinencs, aquesta vegada a celebrar a Camprodon, i amb el mateix tema, els despoblats i el despoblament. És una oportunitat que seria convenient que esperonés els estudiosos a examinar, analitzar i observar aquest fenomen, per donar-li més mirades que ens ajudin a entendre les seves diferents modalitats, les seves causes i efectes.

El coneixement sobre aquest tema ens pot ajudar a controlar i modificar el recorregut que ha tingut fins avui el despoblament de certs espais, absolutament descontrolat i sense rumb.

No hi ha res pitjor que no adornar-nos d’una situació i que es converteixi en un problema.