Escric bastant indignat. El títol ho diu, en anglès: Prou, ves-te a casa! Prou mentides!

Primera mentida i repetida fins a l’extenuació, per vergonya de qui ho diu: “Els independentistes no tenen la majoria suficient” o “hi ha una majoria contrària a la independència”. És una qüestió de sumes: Si l’independentisme assoleix entre un 40 i un 50 per cent dels vots a Catalunya (vegeu els darrers resultats electorals); això no vol dir que hi ha un 50 o 60 cent en contra. En totes les eleccions hi ha entre un 20 i un 30 per cent de gent que no opina, que no té opinió. Aquest percentatge no forma part de cap manera ni del bloc independentista ni, això és el més greu ja que es diu, del bloc constitucionalista. Prou mentides, l’unionisme és minoritari a Catalunya; un 30-40 per cent. La demostració, la prova del nou, les darreres dades de presència a les manifestacions a Barcelona: 330.000 i 80.000 assistents.

Quan es pregona la mentida, sense vergonya, és molt difícil parlar i dialogar

Segona mentida: El govern de Catalunya no representa al poble català. El que no es diu és que tampoc el govern d’Espanya del PSOE representa a tot el poble espanyol. El govern del PSOE, pel que sé, té un percentatge del 30 per cent de l’electorat espanyol. I no representa, com tampoc el govern independentista a tot Catalunya, el poble espanyol.

Tercera mentida: Que primer el govern de Catalunya pacti amb els altres partits catalans el que vol demanar al govern espanyol. Un partit com el PSOE que no ha estat capaç de consensuar un govern de coalició amb Podemos, no pot anar donant lliçons de com actuar en cap de bloqueig. Podríem dir al govern del PSOE que es posi d’acord amb Partit Popular, Ciudadanos i Podemos abans de parlar de Catalunya.

Quarta mentida: L’independentisme català és un suflé, que va perdent capacitat de resposta, està desunit i ha fracassat. No sé quants anys porta l’independentisme català present de manera majoritària a Catalunya. I ara els més joves també han conegut la manera desvergonyida de maltractar als ciutadans catalans. Creuen, de veritat, que l’independentisme recula? Ha portat sempre la iniciativa i continuarà portant-la.

Cinquena mentida: La solució al problema català és continuar, com ara, amb l’estatut d’autonomia. No he sentit cap més alternativa. El problema és que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya va deixar sense cap capacitat ni força aquest document bàsic de convivència que existia fins aleshores. La ruptura del pacte constitucional, que suposa que un text aprovat pel Parlament de Catalunya, per les Corts Generals i refrendat pel poble de Catalunya, pugui ser esmenat per un grup de senyors (Tribunal Constitucional), que per cert varen fer tripijocs deshonrosos, és d’una gravetat extraordinària. Es varen trencar totes les regles de joc. L’Estatut de Catalunya no existeix. Sols tirant enrere (amb el que això suposa de desacreditació dels membres del Constitucional), esmenant aquest pas, seria possible una possible via de solució.
Deixo per un altre article el parlar del sistema judicial espanyol, l’aparell de l’Estat amb  el qual els ciutadans confien menys (segons totes les enquestes), sense que això sembli preocupar a ningú.

Quan es pregona la mentida, sense vergonya, és molt difícil parlar i dialogar. La mentida serveix, entre altres coses, per tornar el clima més irrespirable i fer impossible l’examen dels fets: Catalunya té, com a mínim, un profund malestar, una absoluta discrepància sobre els termes del seu encaix a Espanya. Les mentides no ajuden, entorpeixen i fan impossible el diàleg, cal baldejar-les. Per favor, no continuem amb mentides.