Davant un paper en blanc, quan vols i has d’escriure, et posa davant una situació que podríem qualificar (permeteu-me l’exageració), d’anguniosa o inquietant, però que en tot cas és un repte, petit o gran, segons l’habilitat com a escriptor de cadascú. 

En el meu cas, com que professionalment m’he vist moltes vegades davant aquesta situació, un l’afronta sense donar-se’n compte, sense gaires escarafalls, mogut per l’inèrcia, la professionalitat i la costum, sense parar-hi esment.

Quan es té ofici, anys d’enfrontament al paper en blanc, no acostumes a parar atenció al fet: un paper en blanc, on cal deixar constància d’una narració o descripció, unes idees o uns pensaments, és d’una gran responsabilitat.

Escriure per escriure, per un mateix, no té massa sentit

La responsabilitat ens hauria de fer repensar el tema. Escriure per què i per a qui?

Escriure per escriure, per un mateix, no té massa sentit. Un escriu per transmetre una narració o descripció, unes idees o uns pensaments. És igual que parlar, ens cal un interlocutor. Un no parla sol si no té problemes psicològics. Escrivim per explicar una cosa a un altre o als altres.

Però per què s’escriu? Aquí comencen els interrogants. Un pot donar idees o pensaments, parlant o escrivint, però ens cal estar atents i ser conscients sobre la seva pertinença i valor.

Té sentit el que expliquem? Què volem aconseguir amb el que escriurem? Val la pena el temps esmerçat en escriure-ho i, cal fer perdre el temps als qui ens llegiran? Estem davant un dilema important.

Moltes vegades s’escriu, com a mínim en el meu cas, per aclarir, fixar i organitzar les idees. Quan un s’enfronta a un paper en blanc, tenint clar el tema, cal posar ordre en els arguments i els plantejaments. Escriure és un treball, molt convenient, per repensar, formular, donar forma a l’argument o a la narració.

Però sobretot, quan s’escriu, cal tenir molt present al receptor, el qui llegirà el text.

Més enllà del que escrivim, aportem quelcom? Convé? Li serà bo al lector perdre el temps per atendre el que hem escrit?

La qüestió que avui plantejo no és pas un simple discurs d’aprenent o de llepafils, de donar voltes a temes en els quals molts escriptors, narradors, periodistes i professionals han posat la seva atenció i han dit la seva. És prendre consciència del que fas i fas moltes vegades, sense donar-te compte de la seva transcendència, de la teva responsabilitat i del paper que exerceixes.

No està gens malament com a reflexió de començament d’any per un articulista com jo, que avui escric aquest article d’opinió.