Permeteu-me i deixeu-me que discrepi.

La situació actual està essent aprofitada o, més neutre, essent el camp on s’estan vehiculant certs plantejaments i pulsacions gens neutres i totalment discutibles.

Davant de situacions de crisi, el primer que aconsellen els especialistes és dominar el virus de la por.

La por paralitza i irracionalitza.

S’ha optat per desfer tota la capacitat de gestió sobre el terreny

Sols cal mirar la febre del paper de vàter per veure que la por ha estat l’element que s’ha vehiculat de manera absolutament flagrant, sense mida ni aturador.

Cal immunitzar-se de la por per continuar en el camí de la lògica, l’ús de la raó i el seny.

Cal defugir l’histerisme i la desinformació, avui tant present.

Però més enllà d’aquesta necessària actitud, amb l’excusa de la pandèmia s’està donant força a certs plantejaments gens innocus.

Des de fa bastants anys hi ha notícies relacionades amb l’avenç científic, especialment en el terreny mèdic, amb freqüència gens habitual (a vegades dos i tres per setmana. Però quan llegeixes amb atenció les informacions resulta que estàvem a anys de qualsevol aplicació pràctica, de solucions mèdiques a curt termini.

La millora de les persones i de la societat no depèn de la millora farmacèutica, sinó de la capacitat humana de ser més educada i solidària, més autònoma i lliure. Les pastilles i els experiments mèdics no són educatius, ans al contrari, fan creure en les solucions mecàniques.

A Espanya, amb la pandèmia, la pulsació centralista i autoritària ha reaparegut amb força, potser mai havia marxat.

Davant la necessitat de prendre mesures, enlloc de donar elements d’actuació a cada persona, a cada població i a cada territori, s’ha optat pel centralisme i l’autoritarisme. La col·laboració i el treball en comú s’ha deixat de costat.

Quan el que cal és la responsabilitat personal, l’actuació sobre el terreny i poder per aplicar mesures en llocs concrets, s’ha inculcat (terminologia mèdica que té una part inconscient) la pulsació centralista i autoritària, que mai ha deixat de ser el referent ideològic i intel·lectual d’una part d’Espanya i de la seva classe dirigent.

Quan la situació de pandèmia es distribuïa desigualment, s’ha optat pel centralisme i l’autoritarisme en lloc de establir les mesures més adients a cada lloc. S’ha optat per desfer tota la capacitat de gestió sobre el terreny, per una suposada eficàcia de les decisions centralitzades i autoritàries.

Si hi ha una pandèmia, no vull que em donin gat per llebre amb mesures ideològiques, polítiques i mèdiques i vull continuar discrepant, com sempre, usant la racionalitat.