Un dels pocs estudis que disposem sobre la compravenda de productes agroalimentaris del Ripollès, de Neus Montllor i de l’any 2014, ja dibuixava un futur força negre per als pagesos del territori: “La majoria de restaurants compren a un intermediari, ja sigui de la comarca (70%) o de fora (15%). Un percentatge molt petit compra a la botiga i no hi ha cap restaurador que compri directament a un productor d’horta”. 

Ens hem guanyat a pols el disposar d’un teixit de productors locals de verdures cada cop més migrat

Repeteixo: ”no hi ha cap restaurador que compri directament a un productor d’horta”. I si insisteixo és per evidenciar el fet, per que aquí ningú en té la culpa.

La realitat és que ens hem guanyat a pols el disposar d’un teixit de productors locals de verdures cada cop més migrat. I constin els esforços de cooperatives com la de Molló per mantenir la trumfa de la Vall de Camprodon. No ha tingut el mateix èxit la poma de muntanya, tot i que es comença a parlar d’emprendre’n de nou el seu conreu. 

Tampoc hi han ajudat les DOP (Denominació d’Origen Protegida), com és el cas de la DOP mongeta del ganxet. Aquesta DOP no inclou Osona ni el Ripollès com a comarques productores. 

Pensava en aquests punts durant els darrers dies de confinament a casa. I ho contraposava amb un dels pocs efectes beneficiosos de la pandèmia del coronavirus. Em refereixo a l’activació d’iniciatives per protegir els pagesos i productors locals de verdures i fruita de proximitat. Des dels calçots, a la fruita i a la resta de productes d’horta, també carn, llet i formatges. Només cal donar una ullada a la premsa escrita, Twitter o Instagram. Espero que aquest canvi d’actitud es mantingui i com a consumidors dirigim més la mirada a mercats locals més que a grans superfícies. 

La producció local permet posar en evidència varietats que s’havien adaptat al territori i que poden ser molt atractives als consumidors. Ara fa uns anys es varen celebrar a Ribes de Freser unes jornades tècniques que tractaven aquest punt: “Producció agrícola ecològica i la seva cuina en zones de muntanya”. S’hi van assenyalar un bon nombre de varietats antigues d’horta que es cultivaven a la nostre comarca: carbassa de cabell d’àngel, carbassa del bon gust, carbassó comú del país, ceba vigatana, col de paperina, col borrugada o ripollesa, enciam carxofet, enciam escaroler, mongeta del ganxet, fesol de Santa Pau, mongeta perona tendra, mongeta del Carall i pebrot del bitxo. Un bon nombre d’aquestes varietats ja no es poden aconseguir, i difícilment de pagesos de la comarca. 

Cal donar una empenta seriosa en la conservació d’aquestes varietats abans no es perdin. I n’hi ha o n’hi havia força més. El catàleg de varietats antigues de fruita i horta del Ripollès ja consta com a línia estratègica en el Pla d’Acció de l’Agència de Desenvolupament de Ripollès. 

Aprofito aquest espai per sol·licitar als lectors que disposin de llavors de varietats antigues o poc conegudes de plantes d’horta ripolleses, o sàpiguen de pagesos que en tinguin, es posin en contacte al correu [email protected]. De qualsevol mena. Les farem arribar amb el seu nom als bancs de llavors que les conserven. Abans que sigui massa tard. Gràcies per endavant.