Cargol treu banya, puja a la muntanya, cargol bover, jo també vindré.

Si li cantem aquesta cançó, el cargol surt de la closca, comença a arrossegar-se i, tot traient les banyes, fa camí.

Però què ens passa a nosaltres, ara? Doncs que si algú ens convida a sortir, encara que sigui cantant, li hem de dir, alt i fort, que no. Que no podem sortir de la closca que és casa nostra. Allà hi tenim els nostres tresors: són les persones que ens estimen. Junts dibuixem, parlem, cantem, juguem i també ens enfadem, plorem, riem i estem tristos o contents.

Fem el que ens manen els polítics, que no fan cas dels científics

Potser farem pastissos. I hem quedat que un dia faríem pilotilles: poden ser de carn o de verdures. Ens enfarinarem les mans i riurem perquè se’ns enganxaran els dits. Claix, claix, claix, claix... fan els ous quan els deixatem per fer una truita. Ens ensenyen a pelar patates i posem l’enciam en remull! Explicarem tot això en una una vídeo trucada i ens faran molts petons perquè hem dibuixat un rètol que posa: Us trobem a faltar molt!

No podem sortir de la closca que és casa nostra. Hi ha un virus invisible que ens persegueix. I si sortim, com que no el veiem, ens pot atrapar i el podem encomanar. Heu vist la gent amb mascaretes? Ni es fan petons per saludar-se! El virus maleït que s’enganxa a la saliva només l’esquivem si no ens acostem. Els gossets poden passejar sense mascareta i se saluden tot olorant-se el cul. Tothom té la seva manera de dir-se bon dia!. De moment, nosaltres només li diem al sol que surt cada dia.

Hem de quedar-nos dins la closca que és casa nostra. Fem el que ens manen els polítics, que no fan cas dels científics. Mentrestant del virus va passant de saliva en saliva com el joc de l’oca, que tira perquè li toca.

Hi ha un cargol que viu dins d’una torratxa del meu balcó que m’ha dit que m’avisaria quan puguem sortir. El cargol té tota la meva confiança.

M’explica que, per poder sortir de la closca, les persones han d’entendre que també són animals, diferents, però iguals que el meu cargol. M’ha dit que han d’aprendre a jugar sense fer trampes i adonar-se que retallar la sanitat mata. I si tothom és capaç d’entendre que s’han de deixar de cremar els pulmons de la terra, el meu cargol i jo sortirem de la closca entonant la cançó: cargol treu banya, puja la muntanya. Per tornar-hi a entrar, no per obligació, sinó perquè ens dona la gana.