El confinament ens ha obligat a estar més quiets físicament, a no moure’ns de casa si no és per motius importants. Però, mentrestant, el nostre país sí que s’ha mogut i es continua movent d’altres maneres. Òmnium Cultural, en particular, com a entitat que aplega més de 182.000 socis, ha intentat posar aquest potencial al servei del que ara mateix ens ocupa i ens preocupa, la lluita contra la pandèmia del coronavirus i les seves conseqüències. Amb accions senzilles, que molts de nosaltres hem pogut fer des de casa, hem continuat demostrant que som un país solidari.

Hi haurà més lluites compartides per les que valdrà la pena seguir treballant

És aquesta força d’Òmnium la que ha permès, per exemple, recollir 452.000 euros (xifra actualitzada d’aquest dimecres) en la campanya Esprint Solidari per contribuir a la investigació sobre la COVID-19, a través de quatre projectes de l’Hospital Clínic. Inicialment, l’objectiu era recollir 200.000 euros, però l’empenta social ha més que doblat la previsió. També és la força de l’Òmnium la que ha impulsat la campanya Llibreries Obertes, coincidint amb Sant Jordi. Entenem que les llibreries són una peça important de l’engranatge cultural, la baula final d’una cadena que inclou els autors, els editors i els distribuïdors, i que aquest mes d’abril ha passat per un moment de gran dificultat. El portal Llibreries Obertes ha venut més de 50.000 llibres a través dels establiments que s’hi van adherir -entre ells també n’hi havia del Ripollès- a través d’un sistema de compra anticipada: els lectors adquirien el llibre, però no el podien anar a buscar fins que s’acabés el confinament, i mentrestant Òmnium n’avançava l’import al llibreter. Un baló d’oxigen econòmic en un moment en què no tenien cap ingrés.

Les setmanes d’obligada reclusió per raons sanitàries no ens ha fet oblidar, però, els que estan en reclusió des de fa molt més temps i per raons polítiques. Els nostres presos han vist aquests dies com la seva situació esdevenia més penosa, igual com la de molts altres reclusos de les presons on la concentració humana fa molt difícil mantenir les distàncies de seguretat per evitar encomanar-se la malaltia. L’Estat espanyol ha fet cas omís de les recomanacions de l’Alta Comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans, l’expresidenta de Xile, Michelle Bachelet, que els instava a rebaixar la densitat de les presons deixant que els reclusos amb delictes no greus passessin el confinament als seus domicilis. El govern de Pedro Sánchez no va atendre aquesta recomanació i així se li va retreure per part de 124 presos polítics d’arreu del món: “En plena emergència, lluitem pels drets humans des de totes les presons, altaveus per denunciar els estats que empresonen la mobilització, desobeïnt les Nacions Unides”, deia Jordi Cuixart des de la presó. No és estrany que actuï així un Estat espanyol que ha volgut fer front a aquesta crisi amb autoritarisme, militarització i recentralització. 

La normalització tímida que estem començant a experimentar no ens pot fer oblidar que, passat el moment fort de la pandemia, hi ha problemes que continuen i altres que es faran més evidents. Fent servir una expressió molt d’Òmnium que ara ja s’ha escampat i molta gent ha fet seva, hi haurà més lluites compartides per les que valdrà la pena seguir treballant.