De mica en mica anirem tornant a la normalitat. Tota experiència viscuda ha de servir per treure’n aprenentatges. Aquesta pandèmia crec que ens ha fet pensar una mica a tots plegats. Parar ens ha anat bé per replantejar-nos coses. Dones i homes professionals dels sectors de la sanitat, de la investigació, del transport, del comerç, de l’agricultura, la ramaderia i la pesca ens han cuidat i apuntalat la vida.

A la nostra comarca el retorn a la normalitat costarà. Som una comarca turística i sabem que el desconfinament d’aquest sector serà lent i la seva reactivació no serà fàcil. Econòmicament anuncien una crisi important però hi podem aportar el nostre granet de sorra per fer-la una mica més suportable. Com? Doncs ajudant-nos uns als altres. Com he dit abans, el turisme és el motor de la comarca però potser no ha estat una bona idea potenciar tant aquest sector i descuidar els altres. Quan aquest ha fallat hem sentit que ens quedem una mica amb les mans buides.

Si ompliu el rebost i la nevera de iogurts, ous, embotits, carn, cervesa, formatges, infusions, coca, mel, patates i melmelades de les nostres granges i camps esteu portant un trosset de Ripollès a casa i el feu més gran

Al Ripollès hi vivim persones tot l’any. Els nostres pobles són plens de la vida que els hi donem nosaltres. Botigues, perruqueries, tallers mecànics, bancs, restaurants, ramaders, paletes, llauners, jardiners, gestories i fins i tot la nostra televisió i el nostre setmanari. No ens falta de res. Només una cosa: apostar per ells. Una economia circular ens pot ajudar a tots. Si comprem bistec de poltre a la carnisseria de sota casa, la carnissera podrà pagar un preu just al ramader; el ramader podrà portar el tractor a fer el canvi d’oli i filtres al taller del poble; el mecànic trucarà al llauner veí seu per dir-li que té una aixeta que li perd aigua a casa i, el llauner, quan acabi d’arreglar l’aixeta, anirà a tallar-se els cabells a la perruqueria de la cantonada. Enteneu la idea d’economia circular? Els diners no hauran sortit de la comarca i tots en sortirem beneficiats.

Quan anem a comprar estem decidint a qui enriquim. Per això també, la pagesia, no ens cansem de parlar-vos de la importància del consum de producte de proximitat. Els pagesos i pageses de la comarca no hem deixat de treballar perquè no us faltin aliments sans, segurs i produïts de manera sostenible. Munyim les vaques, cuidem els pollastres, recollim els ous, cultivem trumfes, donem bales d’herba a les egües i veiem créixer els vedells cada dia per tu. Desbrossem les vores dels prats, dallem la fals i dibuixem el paisatge de la nostra comarca. Si ompliu el rebost i la nevera de iogurts, ous, embotits, carn, cervesa, formatges, infusions, coca, mel, patates i melmelades de les nostres granges i camps esteu portant un trosset de Ripollès a casa i el feu més gran.

Ens agradaria arribar a les llars de la comarca. Volem que la nostra marca de certificació Producte del Ripollès no sigui una marca de qualitat apreciada només per les persones que ens visiten. Tant de bo comerços, restaurants i consumidors ens enamoréssim tots dels nostres productes. El producte de proximitat és confiança, qualitat, seguretat i sostenibilitat. Com a productors cal que us sapiguem explicar de forma rigorosa la complexitat i els esforços que realitzem per garantir la sanitat alimentària i el benestar animal, ara i sempre. I cal també que, com a societat, abordem el problema del malbaratament alimentari. Fent petits canvis en els nostres hàbits de consum podem millorar tantes coses!

Us imagineu que els nens i nenes que dinen a les escoles tinguessin per postres un iogurt de les vaques de la Marina o un estofat de vedella d’en Jaume? Aliments amb noms i cognoms, de pagesos i ramaders de casa. Incloure aquests productes als menús escolars també és fer pedagogia de salut i de territori. Si ens adonem que aquesta és l’única manera de fer-nos forts uns als altres, serem una comarca invencible.