La mà i l’agulla

Hi havia una vegada una Agulla de cosir, tant lluent com el sol i tan xiqueta com un bri, que sempre tenia ganes de treballar sense parar.
Duia un fil per cabellera, però l’acompanyava una Mà que mai tenia ganes de treballar. Així que, un bon dia l’agulla es va clavar i les quaranta li va cantar.
- Escolta Mà, ja en començo a estar tipa que deixis la feina sense acabar!
- És que, això de tant treballar sense descansar, no ho puc aguantar! - Va respondre la Mà.
- No et queixis tant, que la feina dura em toca a mi i no me’n canso de cosir.
- Ai, Agulla amiga meva, ja em faig vella i els dits se m’enrampen.
- Vinga va! No em facis perdre el punt, posa’t el didal i comencem el jornal.
- Escolta, escolta escolta Agulla el que diuen per la ràdio - va dir la Mà.
Notícies de les dues: els nens i les nenes no podran tornar a les escoles fins a nou avís. Les autoritats han ordenat que tota la població ha de quedar confinada a les seves llars. D’aquesta manera evitarem que la gent s’encomani d’un virus virulent. Només podran treballar aquells i aquelles que ens hauran de cuidar: personal dels hospitals, dels supermercats, cuidadores i cuidadors.
- Ai Mà, estic patint! I tu creus que tota aquesta gent que al perill treballa exposada, ja tindrà les peces de roba adequada? - va dir l’Agulla ben amoïnada.
- Ai, jo m’imagino aquesta gentada ben despullada! - li va respondre la Mà.
- On vas Mà? No em tornis a deixar sense treballar! - va exclamar l’Agulla.
La mà va començar a fer anar els seus dits sense descans, trucant a les seves amigues mans.
- Que m’ajudaríeu a cosir bates, gorros i mascaretes per a tot aquest munt de gent que treballa per cuidar-nos?
- I tant i tant que sí! - cridaven totes les mans - entre totes i tots aquest virus s’ha d’atuir!
Mentre mans i agulles cosien sense descans mascaretes, bates, gorros i guants, la nostra mà relligava els paquets i l’agulla que els repartia li picava l’ullet. Resulta que la mà ja no es queixava, perquè feia una feina que li agradava. I això és tant veritat com que el conte s’ha acabat.

