Cartells amb la llegenda ‘Atención al Tren’ que es trobaven, històricament, als passos a nivell sense guarda, ens advertien que havíem de mirar cap un costat i cap a l‘altre de la via si volíem evitar un accident. També ara cal mirar a un costat i l’altre del ferrocarril transpirinenc Barcelona a París (per La Tor de Querol) si volem tenir, més enllà del dia a dia, una visió de futur. 

si es mira pel costat de la gestió i del seu futur, ens mostra un horitzó poc afalagador

Mirant només la situació actual, hi ha la satisfacció de veure que s’ha restablert la circulació de trens. Les reivindicacions dels alcaldes i també de col·lectius com ‘Perquè no ens fotin el tren’ han mostrat la voluntat de mantenir el servei d’aquest ferrocarril. Però, si es mira pel costat de la gestió i del seu futur, ens mostra un horitzó poc afalagador.

Periòdicament els governs francès i espanyol es reuneixen per avaluar les comunicacions a través dels Pirineus. La darrera reunió va tenir lloc l’any 2018. En el seu informe i en l’apartat sobre actuacions en les línees ferroviàries transpirinenques, el FFCC Barcelona – Puigcerdà - La Tor, ni s’esmenta. Per contra, la connexió ferroviària Pau / Canfranc sí que planteja el seu restabliment (es troba fora de servei des de 1970 per un accident en un pont) i la seva modernització amb fons europeus. Darrera hi ha grups de pressió com el ‘Comité para la Reapertura de la línea Oloron - Campfranc’, amb el recolzament dels governs d’Aragó i de la regió francesa de Nouvelle Aquitaine. Cal recordar que el diputat José Antonio Labordeta va ser un ferm defensor d’aquest ferrocarril. 

Respecte al tren de Puigcerdà / La Tor, l’Associació Transpirinenca -que agrupa institucions de Catalunya, França i Andorra- va ser un grup de pressió que aconseguí, en el seu dia, fites importants pel manteniment de la línia. Des de fa temps no es té constància de la seva activitat. Tampoc es coneix cap diputat que, més enllà de les campanyes electorals, hagi mostrat un interès especial per aquest ferrocarril. 

No es pot dir que els gestors de la línea, RENFE / ADIF, hi mostrin massa interès. Només cal entrar al seu web per viatjar a Tolosa de Llenguadoc o a Paris per veure que aquesta connexió no s’ofereix. Aquest desinterès és el resultat de la no- política ferroviària del govern espanyol, entossudit en promocionar l’alta velocitat que, transportant el 4% dels viatgers, hi destina el 70% de les inversions en infraestructures. No deuen ser aliens a aquesta política els comissionistes que, com l’AVE a la Meca, deuen haver obtingut ‘premis’ importants. La manca d’interès i de promoció de la línea també es pot veure amb l’evolució del trànsit internacional de viatgers a La Tor de Querol; aquest va assolir un màxim de 25.000 viatgers l’any 2014, per caure a 10.425 l’any 2016. També cal comparar la gestió del tram francès amb la de Renfe i Adif.

El tren de Puigcerdà / LaTor té mancances que reclamen programes i inversions per assegurar-ne el seu futur. La seva gestió sembla seguir més el model d’anar tirant i tapar forats que el d’una aposta empresarial per millorar la seva explotació i potenciació, tal com reclama la ‘European Passengers Federation’.