Soroll de sabres i pudor de clavaguera

Darrerament, molts mitjans de comunicació, i alguns que es diuen entesos en la matèria, afirmen que hi ha soroll de sabres. En aquests moments voldria dir que els aquarteraments militars espanyols estan pensant o planificant un cop d’estat per fer fora el govern PSOE-UP. No sé què pensar, si això pot ser veritat o només són rumors perquè els demòcrates, d’esquerres, independentistes o nacionalistes catalans, ens caguem de por. Només hem de repassar la història d’aquests país d’Atapuerca, per veure que tenen les pàgines plenes de cops d’estat, pronunciaments militars, rebel·lions, sublevacions i un munt de coses més. Segurament hagués calgut una autèntica revolució espanyola, com en el 1789 hi va haver la Revolució Francesa, amb les conseqüències monàrquiques que va comportar i que tots coneixem.

Això és un país on el feixisme i l’extrema dreta està més viva que mai i ancorada en els poders dels principals estaments de l’Estat

 

 

 

 

 

 

Però el passat sempre serà passat, la història no la podem canviar i hem de ‘tragar’ amb el que tenim. I això és un país on el feixisme i l’extrema dreta està més viva que mai i ancorada en els poders dels principals estaments de l’Estat, que el Règim del 78 ja es va assegurar que fos així. Però ara hi ha un fet diferencial que fa uns anys no hi era: l’extrema dreta, que abans estava camuflada i amagada dins el PP i Ciudadanos, ara s’ha desacomplexat i està dins el Congres i el Senat amb el nom de VOX i això ens ha de mantenir en estat d’alerta. Aquesta presència pública de l’extrema dreta el 23-F no hi era. Actualment molta gent vota al franquisme, i aquest també surt a manifestar-se en massa per les principals capitals espanyoles amb l’excusa de la COVID-19 (encara que se’n podria anar qualsevol altra, com que aquest any ha fet molt fred, ha sigut molt calorós o ha plogut més del normal).

 

Davant d’aquest escenari, no seria gens extrany que un grup de militars simpatitzants de VOX, juntament amb els poders econòmics i judicials (que tots sabem quin peu calcen), sumant-li les podrides clavegueres de l’Estat, que cada dia fan més pudor, amb el suport dels mitjans de comunicació que els hi són fidels, la monarquia del 3-O i el ‘a por ellos’, puguin estar preparant alguna bestiesa per fer saltar pels aires el Govern espanyol. I dic Govern espanyol, no democràcia, perquè segueixo pensant que Espanya no és un país democràtic per tot el que ja he dit anteriorment.

 

I ara el Tribunal Suprem prohibeix els símbols no oficials en edificis públics, una mesura que no serà res comparat amb el que vindrà, i mentrestant aquesta ERC autonomista pacta l’abstenció de la pròrroga de l’estat d’alarma amb el Govern de Sánchez, un Pedro Sánchez que no compleix el que pacta ni el que promet, o sinó que els ho preguntin a BILDU.

 

I amb tot el que passa en l’àmbit polític i veient les imatges de les protestes dels Estats Units per l’assassinat del noi afroamericà George Floyd, em tornen al cap les imatges d’Urquinaona de l’octubre de l’any passat, i cada dia tinc més clar que, després d’aconseguir una unitat d’acció independentista no partidista, el que ens caldrà són més Urquinaones i menys taules de diàleg.