La pandèmia de la COVID-19 ha deixat en evidència, si és que no era evident ja, que el sistema capitalista no funciona i que sempre són els mateixos els que en paguen els plats trencats: els serveis públics i la classe treballadora. Els que més tenen, segueixen tenint perquè l’engranatge ja està pensat perquè sigui així.

La cara positiva de tot plegat ha estat el suport mutu

Ja venim d’una crisis en la qual les retallades dels serveis públics van deixar-los desproveïts de mesures essencials perquè es va prioritzar salvar bancs, caixes, promotores immobiliàries, grans empreses… socialitzant pèrdues i privatitzant beneficis. Danys ‘col·laterals’: pujades de lloguer, desnonaments i retallades en educació i sanitat. Res de nou.

Aquestes retallades s’han fet més que evidents a la hora d’afrontar la nova crisis amb una sanitat colapsada, sense material i recursos per atendre pacients i amanit amb un cinisme polític del govern que, mentre aplaudia als i les sanitàries, impedia que es recuperés el 5% del seu sou, que els van robar en forma de retallades fa 10 anys.

Durant el confinament hem vist com les vulneracions de drets han seguit a l’ordre del dia. Multes, detencions, cops i abusos. Fent-nos creure que amb l’estat d’alarma, aquests abusos estan justificats però sempre amb els doble raser: si ets de barris benestants, te n’escapes. Si no, tens tots els números. Res de nou altra volta.

La cara positiva de tot plegat ha estat el suport mutu, l’autoorganització, que ha fet la feina que l’administració no feia i ha demostrat un cop més que el poder popular, mou el món. Així que, trobem-nos als carrers, a les places, de cada poble i ciutat, per decidir nosaltres mateixes quina és la nova normalitat que volem. La normalitat que posi la vida, al centre.